-ificar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/i.fiˈka/
Occidental:	nord-occidental /i.fiˈka/, valencià /i.fiˈkaɾ/

• Etimologia: Del llatí -ficare.

Sufix

-ificar

1. Fer o convertir en.

Notes

• Aplicat a substantius o adjectius forma verbs cultes de la primera conjugació.
• Molts verbs en -ificar són presos del llatí conservant el radical llatí en lloc del radical català (pau, pacificar).

Derivats

Mots en català amb sufix -ificar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: -ify ^(en)
• Castellà: -ificar ^(es)
• Francès: -ifier ^(fr)

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, GDLC