punta

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpun.tə/^ⓘ, occidental /ˈpun.ta/
• Rimes: -unta
• Etimologia: Del llatí puncta, participi de pungō ‎(«punxar»), segle XIII.

Nom

punta f. ‎(plural puntes)

1. Extrem agut d'una cosa.
2. Extrem d'alguna cosa que remata en angle.

   Punta del peu, punta del banc, punta d'una muntanya

3. Tros de terra estreta que entra dins el mar.
4. Sabor que es comença a notar.

   Tenir una punta d'agre

5. (golf) Part anterior del cap d'un bastó.
6. (pilota basca) Extrem d'una cesta punta, que serveix per a encestar la pilota i per a dirigir-la en l'acció de llançar-la.

Compostos i expressions

• punta de diamant, diamant que serveix per tallar el vidre; figura punxeguda que prové de diferents angles i que se sol donar a les pedres d'adorn.
• estar de punta, estar renyits o oposats
• punta seca, tècnica de gravat calcogràfic

Traduccions

Extrem agut

• Alemany: Spitze ^(de) f.
• Anglès: point ^(en), tip ^(en)
• Castellà: punta ^(es)
• Eslovac: cíp ^(sk) m., hrot ^(sk) m.
• Francès: pointe ^(fr)
• Italià: punta ^(it)
• Llatí: cuspis ^(la), mucro ^(la)
• Polonès: koniec ^(pl) m.
• Portuguès: ponta ^(pt) f.
• Rus: ко́нчик ^(ru) m. ‎(kóntxik)

Extrem d'alguna cosa que remata en angle

• Castellà: punta ^(es)
• Francès: pointe ^(fr)
• Italià: punta ^(it)
• Llatí: cuspis ^(la), angulus ^(la)

Tros de terra estreta que entra dins el mar

• Castellà: punta ^(es), repunta ^(es)
• Francès: pointe ^(fr)
• Italià: punta ^(it), promontorio ^(it)
• Llatí: terrae cuspis ^(la), promontorium ^(la)

Sabor que es comença a notar

• Castellà: punta ^(es)
• Francès: pointe ^(fr)
• Italià: il frizzante ^(it)
• Llatí: acor ^(la)

Part anterior del cap d'un bastó de golf

• Anglès: toe ^(en)
• Castellà: punta ^(es)
• Francès: pointe ^(fr)

Extrem d'una cesta punta

• Anglès: point ^(en), punta ^(en)
• Basc: mutur ^(eu), punta ^(eu)
• Castellà: punta ^(es)
• Francès: bout ^(fr), pointe ^(fr)

punta de diamant

• Castellà: punta ^(es) de diamante
• Francès: pointe ^(fr) de diamant
• Italià: diamantino ^(it)
• Llatí: adamantina cuspis ^(la)

figura de punta de diamant

• Castellà: punta ^(es) de diamante
• Francès: forme angulaire ^(fr)
• Italià: cosa piena d'angoli ^(it)
• Llatí: angularis et cuspidita ^(la) forma

estar de punta

• Castellà: estar de punta ^(es)
• Francès: être comme l'eau ^(fr) et le feu
• Italià: essere come gatti ^(it) e cani
• Llatí: sibi mutuo adversari ^(la)

punta seca

• Anglès: drypoint ^(en)
• Castellà: punta ^(es) seca
• Francès: pointe ^(fr) sèche
• Italià: puntasecca ^(it)

Nom

punta m. f. ‎(plural puntes)

1. (futbol) Jugador, generalment un davanter, situat en una posició més avançada que els altres.

Traduccions

Jugador situat en una posició més avançada que els altres

• Anglès: spearhead ^(en), striker ^(en)
• Castellà: punta ^(es), puntero ^(es)
• Francès: avant de pointe ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: pun·ta (2)
• Anagrama: apunt

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• punta. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

Anglès

Nom

punta ‎(incomptable)

1. (pilota basca) punta

Sinònims

• point

Vegeu també

• punta. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈpun.ta/, meridional \ˈpuŋ.ta\

Americà: alt /ˈpun.t(a)/, baix \ˈpuŋ.ta\, austral /ˈpun.ta/

• Rimes: -unta

Nom

punta f. ‎(plural puntas)

1. punta

Nom

punta m. f. ‎(plural puntas)

1. (futbol) punta

Miscel·lània

• Síl·labes: pun·ta (2)