expedientes

Potser volíeu: expedientés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əks.pə.ðiˈen.təs/, occidental /eks.pe.ðiˈen.tes/
• Rimes: -entes

Verb

expedientes

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de expedientar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb expedientar.

Variants

• [2] expedientis

Miscel·lània

• Síl·labes: ex·pe·di·en·tes (5)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɛks.pɛ.dɪˈɛn.teːs/

Adjectiu

expedientēs

1. nominatiu masculí/femení plural de expediēns
2. vocatiu masculí/femení plural de expediēns
3. acusatiu masculí/femení plural de expediēns