expedientis
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
Verb
expedientis
- Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb expedientar.
Variants
Miscel·lània
- Síl·labes: ex·pe·di·en·tis (5)
Llatí
- Pronúncia(i): /ɛks.pɛ.dɪˈɛn.tɪs/
Adjectiu
expedientis
- genitiu masculí/femení/neutre singular de expediēns
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads