faent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /fəˈen/
	balear /fəˈent/, /fəˈen/
Occidental:	nord-occidental /faˈen/
	valencià /faˈent/, /faˈen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del català antic faent/fahent ‎(«pel que fa a»), de fasent, del llatí facientem ‎(«fent»), participi present de facĕre ‎(«fer»). Compareu amb faena via el participi futur.

Adjectiu

faent inv. ‎(plural faents)

1. Que fa.

Notes

• En desús des de la dècada del 1940.
• Es conserva en mots compostos i cultismes analògics: fefaent, estupefaent, etc.

Traduccions

Traduccions

• Francès: faiseur ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: fa·ent (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Català antic

Verb

faent

1. gerundi de fer

Variants

• fent