guia

Potser volíeu: guià, guía

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈɡi.ə/, occidental /ˈɡi.a/
• Rimes: -ia
• Etimologia: Deverbal de guiar, segle XV.

Nom

guia m. f. ‎(plural guies)

1. Persona que vol guiar una altra.
2. Líder, referència.
3. (beisbol) Cadascun dels dos membres d'un equip atacant situats al box del guia que s'encarreguen de transmetre les indicacions de l'entrenador al batedor i els corredors, i de dirigir-los.

Sinònims

• conductor, líder, mestre, professional.

Traduccions

Persona que guia una altra

• Alemany: Führer ^(de) m.
• Anglès: guide ^(en)
• Basc: gidari ^(eu)
• Castellà: guía ^(es)
• Francès: guide ^(fr)
• Llengua de signes catalana: GUIAR ^(csc)

Beisbol: membre d'un equip atacant

• Anglès: coach ^(en)
• Castellà: guía ^(es)
• Francès: coach ^(fr), instructeur ^(fr)

Nom

guia f. ‎(plural guies)

1. Manual que serveix per orientar-se amb una tasca o en un lloc desconegut.
2. Via per la qual discorre un objecte.
3. Aparell per dirigir un objecte.

Sinònims

• consell, instrucció, orientació.
• direcció (figurat), meta (figurat), nord, orientació (figurat).

Traduccions

Manual

• Anglès: guide ^(en)
• Basc: gidaliburu ^(eu)
• Castellà: guía ^(es)
• Francès: guide ^(fr)
• Llengua de signes catalana: LLIBRE+GUIAR ^(csc)

Via per la qual discorre un objecte

• Anglès: guide ^(en)
• Basc: gidari ^(eu)
• Castellà: guía ^(es)
• Francès: glissière ^(fr)

Verb

guia

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de guiar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb guiar.

Miscel·lània

• Síl·labes: gui·a (2)
• Anagrames: aguï, agüí, guai

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC
• guia. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.