impartir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/im.pərˈti/
Occidental:	nord-occidental /im.parˈti/
	valencià /im.paɾˈtiɾ/, /im.paɾˈti/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: impartí
• Etimologia: Del llatí impartīre, segle XIV.

Verb

impartir trans.

1. Distribuir o assignar la part que correspon a cadascú.
2. Ensenyar com a docent.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	impartir			haver impartit
gerundi	impartint			havent impartit
participi	impartit, impartida, impartits, impartides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	imparteixo	imparteixes	imparteix	impartim	impartiu	imparteixen
	impartesc						bal
	imparteixi						sept
	impartisc	impartixes	impartix			impartixen	occ
	impartixo						n-occ
imperfet	impartia	imparties	impartia	impartíem	impartíeu	impartien
passat simple	impartí	impartires	impartí	impartírem	impartíreu	impartiren
futur	impartiré	impartiràs	impartirà	impartirem	impartireu	impartiran
condicional	impartiria	impartiries	impartiria	impartiríem	impartiríeu	impartirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	imparteixi	imparteixis	imparteixi	impartim	impartiu	imparteixin
	impartisca	impartisques	impartisca			impartisquen	occ
	impartesqui	impartesquis	impartesqui	impartiguem	impartigueu	impartesquin	bal
imperfet	impartís	impartissis	impartís	impartíssim	impartíssiu	impartissin
		impartisses		impartíssem	impartísseu	impartissen
	impartira	impartires	impartira	impartírem	impartíreu	impartiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	imparteix	imparteixi	impartim	impartiu	imparteixin
	–		impartesqui	impartiguem		impartesquin	bal
	–	impartix	impartisca			impartisquen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	imparteix						bal, alg
imperfet	impartiva	impartives	impartiva	impartívem	impartíveu	impartiven	n-occ, alg
	impartigueva	impartigueves	impartigueva	impartiguévem	impartiguéveu	impartigueven	n-occ
passat simple	impartigué	impartigueres	impartigué	impartiguérem	impartiguéreu	impartigueren	bal
condicional	impartiriva	impartirives	impartiriva	impartirívem	impartiríveu	impartiriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	impartixa	impartixes	impartixa	impartisquem	impartisqueu	impartixen	n-occ
		impartixos	impartixo				n-occ
	impartesca	impartesques	impartesca			impartesquen	bal
imperfet	impartigués	impartiguesses	impartigués	impartiguéssem	impartiguésseu	impartiguessen
	impartissi		impartissi				sept, alg
	impartiguera	impartigueres	impartiguera	impartiguérem	impartiguéreu	impartigueren	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... impartit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... impartir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... impartit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... impartit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... impartit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... impartit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... impartir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... impartit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... impartit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... impartit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: imparteixo, imparteix, impartim

Traduccions

Distribuir o assignar parts

• Anglès: impart ^(en), distribute ^(en)
• Castellà: impartir ^(es)
• Francès: impartir ^(fr)
• Italià: impartire ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: im·par·tir (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /im.paɾˈtiɾ/

Americà: alt /im.p(a)ɾˈtiɾ/, baix /im.paɾˈtiɾ/

• Rimes: -iɾ
• Etimologia: Del llatí impartīre.

Verb

impartir trans. ‎(present imparto, passat impartí, futur impartiré)

1. impartir

Miscel·lània

• Síl·labes: im·par·tir (3)