infirmar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/iɱ.firˈma/
Occidental:	nord-occidental /iɱ.firˈma/
	valencià /iɱ.fiɾˈmaɾ/, /iɱ.fiɾˈma/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: infirmà
• Etimologia: Del llatí īnfirmāre.

Verb

infirmar trans.

1. (dret) Invalidar, anul·lar.
2. Debilitar, afeblir, treure valor.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	infirmar			haver infirmat
gerundi	infirmant			havent infirmat
participi	infirmat, infirmada, infirmats, infirmades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	infirmo	infirmes	infirma	infirmem	infirmeu	infirmen
	infirme						val
	infirmi						sept
	infirm			infirmam	infirmau		bal
imperfet	infirmava	infirmaves	infirmava	infirmàvem	infirmàveu	infirmaven
passat simple	infirmí	infirmares	infirmà	infirmàrem	infirmàreu	infirmaren
futur	infirmaré	infirmaràs	infirmarà	infirmarem	infirmareu	infirmaran
condicional	infirmaria	infirmaries	infirmaria	infirmaríem	infirmaríeu	infirmarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	infirmi	infirmis	infirmi	infirmem	infirmeu	infirmin
	infirme	infirmes	infirme			infirmen	occ, bal
imperfet	infirmés	infirmessis	infirmés	infirméssim	infirméssiu	infirmessin
		infirmesses		infirméssem	infirmésseu	infirmessen
	infirmàs	infirmassis	infirmàs	infirmàssim	infirmàssiu	infirmassin	bal
		infirmasses		infirmàssem	infirmàsseu	infirmassen	val, bal (1)
	infirmara	infirmares	infirmara	infirmàrem	infirmàreu	infirmaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	infirma	infirmi	infirmem	infirmeu	infirmin
	–				infirmau		bal
	–		infirme			infirmen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... infirmat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... infirmar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... infirmat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... infirmat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... infirmat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... infirmat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... infirmar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... infirmat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... infirmat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... infirmat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: infirmo, infirma, infirmem

Traduccions

Traduccions

• Anglès: invalidate ^(en), weaken ^(en)
• Castellà: infirmar ^(es)
• Francès: infirmer ^(fr)
• Italià: infirmare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·fir·mar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \iɱ.fiɾˈmaɾ\

Americà: alt \iɱ.f(i)ɾˈmaɾ\, baix \iŋ.fiɾˈmaɾ\, austral \iɱ.fiɾˈmaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí īnfirmāre.

Verb

infirmar trans. ‎(present infirmo, passat infirmé, futur infirmaré)

1. infirmar

Miscel·lània

• Síl·labes: in·fir·mar (3)