justejar
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: central /ʒus.təˈʒa/ balear /ʒus.təˈd͡ʒa/, /ʒus.təˈʒa/ Occidental: nord-occidental /d͡ʒus.teˈʒa/ valencià /d͡ʒus.teˈd͡ʒaɾ/, /d͡ʒus.teˈd͡ʒa/
Verb
justejar intr.
- Venir just, escassejar, no sobrar gens.
- (figurat) Anar just d’alguna cosa.
- «Les persones que justegen a nivell intel·lectual i cultural tendeixen constantment a pensar que saben més del que realment saben.» (Jaume Nolla, «Diccionari estiuenc», El Punt Avui, 27 agost 2019)
Conjugació
Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical
Formes compostes i perifràstiques
Paradigmes de flexió: justejo, justeja, justegem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/
Traduccions
Miscel·lània
- Síl·labes: jus·te·jar (3)
- Anagrama: jutjares
Vegeu també
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads