llepar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ʎəˈpa/
	balear /ʎeˈpa/, /ʎəˈpa/
Occidental:	nord-occidental /ʎeˈpa/
	valencià /ʎeˈpaɾ/, /ʎeˈpa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: llepà
• Etimologia: Probablement preromà, segle XIV

Verb

llepar trans.

1. Passar la llengua per una superfície.
2. Passar fregant.
3. Tacar per fregament.
4. (figuradament) obtenir
5. (figuradament) Adular sense finesa.
6. (col·loquial, intransitiu) Resultar perjudicat.

   «Lleparàs perquè tantes declaracions contradictòries confrontades amb una versió monolítica i coherent de l’altra part ja han fet pujar la mosca al nas a la jutgessa.» (Toni Romero, Lleparàs, Dani Alves, 26 de gener de 2023)

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	llepar			haver llepat
gerundi	llepant			havent llepat
participi	llepat, llepada, llepats, llepades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	llepo	llepes	llepa	llepem	llepeu	llepen
	llepe						val
	llepi						sept
	llep			llepam	llepau		bal
imperfet	llepava	llepaves	llepava	llepàvem	llepàveu	llepaven
passat simple	llepí	llepares	llepà	llepàrem	llepàreu	lleparen
futur	lleparé	lleparàs	lleparà	lleparem	llepareu	lleparan
condicional	lleparia	lleparies	lleparia	lleparíem	lleparíeu	lleparien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	llepi	llepis	llepi	llepem	llepeu	llepin
	llepe	llepes	llepe			llepen	occ, bal
imperfet	llepés	llepessis	llepés	llepéssim	llepéssiu	llepessin
		llepesses		llepéssem	llepésseu	llepessen
	llepàs	llepassis	llepàs	llepàssim	llepàssiu	llepassin	bal
		llepasses		llepàssem	llepàsseu	llepassen	val, bal (1)
	llepara	llepares	llepara	llepàrem	llepàreu	lleparen	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	llepa	llepi	llepem	llepeu	llepin
	–				llepau		bal
	–		llepe			llepen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				llepàvom	llepavo		centr, n-occ
	llepavi						sept
	llepaia	llepaies	llepaia	llepàiem	llepàieu	llepaien	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	llepo	llepos	llepo	llepeguem	llepegueu		n-occ
imperfet	llepessi						sept
	llepessa						centr, n-occ
	llepeguessa	llepeguesses	llepegués	llepeguéssom	llepeguéssou	llepeguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... llepat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... llepar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... llepat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... llepat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... llepat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... llepat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... llepar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... llepat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... llepat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... llepat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: llepo, llepa, llepem
Vocal rizotònica: /e/

Sinònims

• adular, llagotejar
• linguir (alguerès)

Derivats

• llepo
• llépol
• llepia
• enllepissar
• rellepar
• llepissós
• llepadum
• llepaire
• llepassa

Compostos i expressions

• ser un llepafils = tenir moltes manies
• llepaculs, llepar-li el cul a algú (vulgar) = anar al darrere, alabant sense raó, obeint en tot.
• llepaplats
• llepacrestes
• llepadits

Traduccions

Passar la llengua per una superfície

• Anglès: lick ^(en)
• Asturià: llamber ^(ast)
• Castellà: lamer ^(es)
• Esperanto: leki ^(eo)
• Francès: lécher ^(fr)
• Gallec: lamber ^(gl)
• Italià: leccare ^(it)
• Occità: lecar ^(oc)
• Portuguès: lamber ^(pt)
• Romanès: a linge ^(ro)
• Suec: slicka ^(sv)
• Tahitià: miti ^(ty)

Miscel·lània

• Síl·labes: lle·par (2)
• Anagrames: arpell, paller, parell, pellar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot, ésAdir
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: llepar