llevant

Potser volíeu: Llevant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ʎəˈβan/, balear /ʎəˈvant/
Occidental:	nord-occidental /ʎeˈβan/
	valencià /ʎeˈβant/, /ʎeˈvant/

• Rimes: -ant
• Etimologia: Derivat del verb llevar, segle XIII.

Nom

llevant m. ‎(plural llevants)

1. Part de l'horitzó per on surt el sol.
2. Vent que ve de llevant del sol.
3. (punt cardinal) est

Derivats

• llevantada
• llevantejar
• llevantí
• llevantol

Relacionats

Rosa dels vents:

mestral	tramuntana	gregal
ponent		llevant
garbí	migjorn	xaloc

Traduccions

punt de l'horitzó

• Anglès: East ^(en), Orient ^(en)
• Castellà: levante ^(es)
• Francès: levant ^(fr)
• Grec: ανατολή ^(el) ‎(anatolí)
• Grec antic: ἕως ^(grc) ‎(héōs), ἀνατολή ^(grc) ‎(anatolḗ)
• Italià: levante ^(it)
• Llatí: oriens ^(la)
• Occità: levant ^(oc)

vent

• Anglès: Easterly ^(en)
• Castellà: levante ^(es), solano ^(es)
• Francès: levant ^(fr)
• Grec: λεβάντες ^(el) ‎(levandes), απηλιώτης ^(el) ‎(apiliotis)
• Grec antic: ἀπηλιώτης ^(grc) ‎(apēliṓtēs), εὖρος ^(grc) ‎(eûros)
• Italià: levante ^(it)
• Llatí: subsolanus ^(la), solanus ^(la), eurus ^(la)
• Occità: levant ^(oc)

Verb

llevant

1. Gerundi del verb llevar.

Miscel·lània

• Síl·labes: lle·vant (2)
• Anagrama: ventall

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Català antic

Verb

llevant

1. gerundi de llevar