manxar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/məɲˈʃa/
Occidental:	nord-occidental /maɲˈt͡ʃa/
	valencià /maɲˈt͡ʃaɾ/, /maɲˈt͡ʃa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: manxà
• Etimologia: De manxa, segle XIV.

Verb

manxar intr., trans.

1. Fer vent amb una manxa.
2. bufar (el vent)
3. (per analogia) Bombar manualment.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	manxar			haver manxat
gerundi	manxant			havent manxat
participi	manxat, manxada, manxats, manxades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	manxo	manxes	manxa	manxem	manxeu	manxen
	manxe						val
	manxi						sept
	manx			manxam	manxau		bal
imperfet	manxava	manxaves	manxava	manxàvem	manxàveu	manxaven
passat simple	manxí	manxares	manxà	manxàrem	manxàreu	manxaren
futur	manxaré	manxaràs	manxarà	manxarem	manxareu	manxaran
condicional	manxaria	manxaries	manxaria	manxaríem	manxaríeu	manxarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	manxi	manxis	manxi	manxem	manxeu	manxin
	manxe	manxes	manxe			manxen	occ, bal
imperfet	manxés	manxessis	manxés	manxéssim	manxéssiu	manxessin
		manxesses		manxéssem	manxésseu	manxessen
	manxàs	manxassis	manxàs	manxàssim	manxàssiu	manxassin	bal
		manxasses		manxàssem	manxàsseu	manxassen	val, bal (1)
	manxara	manxares	manxara	manxàrem	manxàreu	manxaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	manxa	manxi	manxem	manxeu	manxin
	–				manxau		bal
	–		manxe			manxen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				manxàvom	manxavo		centr, n-occ
	manxavi						sept
	manxaia	manxaies	manxaia	manxàiem	manxàieu	manxaien	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	manxo	manxos	manxo	manxeguem	manxegueu		n-occ
imperfet	manxessi						sept
	manxessa						centr, n-occ
	manxeguessa	manxeguesses	manxegués	manxeguéssom	manxeguéssou	manxeguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... manxat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... manxar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... manxat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... manxat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... manxat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... manxat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... manxar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... manxat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... manxat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... manxat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: manxo, manxa, manxem

Traduccions

Traduccions

• Anglès: fan ^(en)
• Castellà: afollar ^(es)
• Francès: souffler ^(fr)
• Italià: soffiare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: man·xar (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.