marine

Català

Verb

marine

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de marinar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb marinar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb marinar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb marinar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·ri·ne (3)
• Heterograma de 6 lletres (aeimnr)
• Anagrames: amerin, anirem, armeni, arniem, minaré, minera, niarem, niàrem, raïmen

Anglès

• Pronúncia: /məˈrin/ audio (US) ^ⓘ

Nom

marine ‎(plural marines)

1. (pintura) marina
2. soldat de marina

Vegeu també

• marine. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 juliol 2014].