mida

Potser volíeu: midà, midá

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈmi.ðə/, occidental /ˈmi.ða/
• Rimes: -ida
• Etimologia: Probablement indoeuropeu, semblant al llatí metiri, «mesurar», segle XIII.

Nom

mida f. ‎(plural mides)

1. Dimensió d'alguna cosa, mesura lineal.
2. Instrument que serveix per conèixer les dimensions d'alguna cosa.
3. (catolicisme) Cinta o tafetà beneït que té la llargària d'alguna imatge.
4. Regla, proporció, correspondència d'una cosa amb altra.

Compostos i expressions

• fora mida, o sense mida, excessiu, sense moderació.
• passar de mida, ser excessiu.
• prendre la mida de l'esquena, bastonejar a algú.

Derivats

• amidar
• midar

Traduccions

Dimensió

• Alemany: Maß ^(de) n.
• Anglès: measure ^(en)
• Castellà: medida ^(es), talla ^(es)
• Francès: mesure ^(fr), taille ^(fr)
• Italià: misura ^(it)
• Llatí: mensura ^(la), dimensio ^(la)

Instrument

• Alemany: Messung ^(de) f.
• Castellà: medida ^(es)
• Francès: mesure ^(fr)
• Italià: misura ^(it)
• Llatí: mensura ^(la)

Cinta

• Castellà: medida ^(es), estadal ^(es)
• Francès: ruban bénit qui a la hauteur ^(fr) d'una image
• Italià: nastro benedetto cue è lungo ^(it) quanto una immagine
• Llatí: vitta mensuralis ^(la)

Regla

• Alemany: Maßgröße ^(de) f.
• Anglès: size ^(en)
• Castellà: medida ^(es), tamaño ^(es)
• Francès: dimension ^(fr), mesure ^(fr), circonspection ^(fr)
• Italià: circonspezione ^(it)
• Llatí: modus ^(la), ratio ^(la)

fora mida

• Castellà: descomedido ^(es)
• Francès: excessif ^(fr)
• Italià: ottre misura ^(it), smisurato ^(it)
• Llatí: immoducus ^(la)

passar de mida

• Castellà: ser demasiado ^(es), ser excesivo ^(es), ser descomedido ^(es)
• Francès: être trop ^(fr)
• Italià: esser da più ^(it)
• Llatí: immoducum ^(la) esse

prendre la mida de l'esquena

• Castellà: medir ^(es) las costillas
• Francès: bâtonner ^(fr)
• Italià: bastonare ^(it)
• Llatí: alicujus dorsum fustibus ^(la) tundere

Verb

mida

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de midar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb midar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·da (2)
• Anagrama: amid

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈmi.ða\

Americà: alt /ˈmi.da/, baix \ˈmi.ða\

• Rimes: -ida
• Etimologia: De medida.

Nom

mida f. ‎(plural midas)

1. (Aragó) mida, mesura

Verb

mida

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb medir
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb medir
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb medir

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·da (2)
• Anagrama: miad

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre mida