ordit

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /urˈdit/
	balear /oɾˈðit/, /urˈðit/
Occidental:	/oɾˈðit/

• Rimes: -it
• Etimologia: Del llatí orditus.

Nom

ordit m. ‎(plural ordits)

1. Conjunt de fils que es posen en un teler, en disposició vertical, i que serveixen de base per a començar a fer un teixit.
2. Conjunt de situacions que componen l'argument d'una novel·la o d'una obra dramàtica.

Traduccions

Conjunt de fils

• Anglès: warping ^(en)
• Castellà: urdimbre ^(es)
• Francès: Fil de chaîne ^(fr)
• Italià: ordito ^(it)

Conjunt de situacions d’una obra

• Anglès: plot ^(en)
• Castellà: trama ^(es)
• Francès: intrigue ^(fr)
• Italià: trama ^(it)

Verb

ordit

1. Participi masculí singular del verb ordir.

Miscel·lània

• Síl·labes: or·dit (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot