soca

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈsɔ.kə/, (gironí) /ˈso.kə/
Occidental:	nord-occidental /ˈsɔ.ka/
	valencià /ˈsɔ.ka/, /ˈsɔ.kɔ/

• Rimes: -ɔka
• Etimologia: Del gàl·lic *tsŭkka, manlleu del fràncic *stokk ‎(«garrot, cep»), segle XIV. Cognat del francès souche i de l’occità soca.

Nom

soca f. ‎(plural soques)

1. Part del tronc de l'arbre pròxima a les arrels.
2. Persona de poc enteniment.
3. Grup de bacteris amb determinades característiques genètiques que els diferencien d'altres de la mateixa varietat, tots ells amb un antecessor comú.
4. (argot casteller) Sinònim de pinya.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Stumpf ^(de) m.
• Anglès: stump ^(en)
• Armeni: կոճղ ^(hy) ‎(kotxkh)
• Búlgar: пън ^(bg) ‎(pan)
• Castellà: cepa ^(es), tocón ^(es) m.
• Eslovac: peň ^(sk) m., pahýľ ^(sk) m.
• Eslovè: štor ^(sl) m.
• Estonià: könt ^(et)
• Finès: tynkä ^(fi)
• Francès: souche ^(fr) f.
• Gallec: cepa ^(gl) f., toco ^(gl) m.
• Grec antic: στύπος ^(grc) n. ‎(stýpos)
• Hebreu: גֶּדֶם‎ ^(he) m.
• Irlandès: stoc ^(ga) m.
• Italià: ceppo ^(it)
• Japonès: 切り株 ^(ja)
• Letó: celms ^(lv) m.
• Lituà: kelmas ^(lt) m.
• Macedoni: пенушка ^(mk) f.
• Neerlandès: stomp ^(nl)
• Noruec: stump ^(no) m.
• Occità: soca ^(oc) f.
• Polonès: kikut ^(pl) m., karpina ^(pl) f.
• Portuguès: toco ^(pt) m.
• Romanès: ciot ^(ro) n.
• Rus: пень ^(ru) m. ‎(pen)
• Serbocroat: пањ ^(sh), panj ^(sh) m.
• Suec: stump ^(sv) c., stubbe ^(sv)
• Txec: pařez ^(cs) m., pahýl ^(cs) m.
• Ucraïnès: пень ^(uk) m. ‎(pen)
• Xinès: 樹樁 ^(zh) ‎(树桩, shùzhuāng)

Miscel·lània

• Síl·labes: so·ca (2)
• Anagrames: caos, caso, casó, cosa, ocàs, osca, Osca, oscà

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat