ossificar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.si.fiˈka/
	balear /o.si.fiˈka/, /u.si.fiˈka/
Occidental:	nord-occidental /o.si.fiˈka/
	valencià /o.si.fiˈkaɾ/, /o.si.fiˈka/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: ossificà
• Etimologia: De os i el sufix -ificar, segle XIX.

Verb

ossificar trans., pron. ‎(pronominal ossificar-se)

1. Convertir en os.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	ossificar			haver ossificat
gerundi	ossificant			havent ossificat
participi	ossificat, ossificada, ossificats, ossificades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	ossifico	ossifiques	ossifica	ossifiquem	ossifiqueu	ossifiquen
	ossifique						val
	ossifiqui						sept
	ossific				ossificau		bal, alg
				ossificam			bal
imperfet	ossificava	ossificaves	ossificava	ossificàvem	ossificàveu	ossificaven
passat simple	ossifiquí	ossificares	ossificà	ossificàrem	ossificàreu	ossificaren
futur	ossificaré	ossificaràs	ossificarà	ossificarem	ossificareu	ossificaran
condicional	ossificaria	ossificaries	ossificaria	ossificaríem	ossificaríeu	ossificarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	ossifiqui	ossifiquis	ossifiqui	ossifiquem	ossifiqueu	ossifiquin
	ossifique	ossifiques	ossifique			ossifiquen	occ, bal
imperfet	ossifiqués	ossifiquessis	ossifiqués	ossifiquéssim	ossifiquéssiu	ossifiquessin
		ossifiquesses		ossifiquéssem	ossifiquésseu	ossifiquessen
	ossificàs	ossificassis	ossificàs	ossificàssim	ossificàssiu	ossificassin	bal
		ossificasses		ossificàssem	ossificàsseu	ossificassen	val, bal (1)
	ossificara	ossificares	ossificara	ossificàrem	ossificàreu	ossificaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	ossifica	ossifiqui	ossifiquem	ossifiqueu	ossifiquin
	–				ossificau		bal, alg
	–		ossifique			ossifiquen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	ossificariva	ossificarives	ossificariva	ossificarívem	ossificaríveu	ossificariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	ossifiquessi		ossifiquessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... ossificat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... ossificar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... ossificat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... ossificat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... ossificat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... ossificat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... ossificar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... ossificat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... ossificat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... ossificat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: ossifico, ossifica, ossifiquem

Traduccions

Traduccions

• Anglès: ossify ^(en)
• Castellà: osificar ^(es)
• Francès: ossifier ^(fr)
• Italià: ossificare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: os·si·fi·car (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2