pertocar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /pər.tuˈka/
balear /pəɾ.toˈka/, /pər.tuˈka/
Occidental: nord-occidental /per.toˈka/
valencià /peɾ.toˈkaɾ/, /peɾ.toˈka/

Verb

pertocar intr.

  1. En un repartiment, tenir dret sobre la part assignada.
    «Al final, el partit obté 13 escons directes més 24 escons compensatoris, la qual cosa fa el total preestablert de 37 escons, escons que li pertoquen segons el segon nivell.» (Agustí Bosch, Guia del sistema electoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 2004, pàgina 73)
  2. Tenir una responsabilitat.
    «L'havia comprat jo i era a mi a qui li pertocava destruir-lo.» (Ian McEwan, Màquines com jo, 2019)

Conjugació

Paradigmes de flexió: pertoco, pertoca, pertoquem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Sinònims

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: per·to·car (3)
  • Anagrama: procreat

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads