pertocar
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: central /pər.tuˈka/ balear /pəɾ.toˈka/, /pər.tuˈka/ Occidental: nord-occidental /per.toˈka/ valencià /peɾ.toˈkaɾ/, /peɾ.toˈka/
Verb
pertocar intr.
- En un repartiment, tenir dret sobre la part assignada.
- «Al final, el partit obté 13 escons directes més 24 escons compensatoris, la qual cosa fa el total preestablert de 37 escons, escons que li pertoquen segons el segon nivell.» (Agustí Bosch, Guia del sistema electoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 2004, pàgina 73)
- Tenir una responsabilitat.
- «L'havia comprat jo i era a mi a qui li pertocava destruir-lo.» (Ian McEwan, Màquines com jo, 2019)
Conjugació
Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical
Formes no normatives o col·loquials
Formes compostes i perifràstiques
Paradigmes de flexió: pertoco, pertoca, pertoquem
Vocal rizotònica: /ɔ/
Sinònims
Traduccions
Miscel·lània
- Síl·labes: per·to·car (3)
- Anagrama: procreat
Vegeu també
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads