place

Català

Verb

place

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de plaçar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb plaçar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb plaçar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb plaçar.

Variants

• [1] plaço, placi, plaç
• [2] placi
• [3] placi
• [4] placi

Miscel·lània

• Síl·labes: pla·ce (2)
• Anagrama: aplec

Anglès

• Pronúncia: /pleɪs/ àudio (EUA) ^ⓘ

Nom

place ‎(plural places)

1. lloc
2. (pintura) terme

Verb

place ‎(3a persona singular present places, gerundi placing, passat i participi placed)

1. posar, col·locar

Vegeu també

• place. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 juliol 2014].

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈpla.θe/

Americà: alt /ˈpla.s(e)/, baix /ˈpla.se/

• Rimes: -aθe

Verb

place

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb placer
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb placer

Variants

• [2]: (voseo) placé

Miscel·lània

• Síl·labes: pla·ce (2)
• Anagrames: capel, pleca

Francès

• Pronúncia: /plas/
• Etimologia: Del llatí platea.

Nom

place f. ‎(plural places)

1. lloc, espai
2. plaça
3. càrrec
4. borsa

Interjecció

place

1. Obriu pas!

Polonès

• Pronúncia: /ˈpla.t͡sɛ/

Nom

place

1. nominatiu, acusatiu i vocatiu plural de plac

Miscel·lània

• Síl·labes: pla·ce (2)