rauc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈrawk/
• Etimologia:

Adjectiu: del llatí raucus, segle XV, doblet de l’alteració ronc.

Nom: del verb raucar.

Adjectiu

rauc m. ‎(femení rauca, plural masculí raucs, plural femení rauques)

1. (antic, septentrional) ronc

Nom

rauc m. ‎(plural raucs)

1. So que fa la granota i el gripau.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: croak ^(en)
• Francès: coassement ^(fr)

Interjecció

rauc

1. Imitació del crit de la granota, del gripau.

Sinònims

• croc
• rac, rac-rac

Verb

rauc

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de raucar.

Variants

• rauco, rauque, rauqui

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: crua, cura, curà, ruca, ucar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC