ruca

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

  • Pronúncia(i): oriental /ˈru.kə/, occidental /ˈru.ka/
  • Rimes: -uka
  • Etimologia: [1] Femení de ruc.
  • Etimologia: [2] Del llatí erūca, doblet del patrimonial eruga.

Nom

ruca f. ‎(plural ruques)

  1. somera
  2. Forma femenina de ruc ‎(«ximple»).

Nom

ruca f. ‎(plural ruques)

  1. Herba de la família de les brassicàcies, de flors amb quatre pètals en creu blanquinoses o groguenques, de fulles amb sabor picant usades en amanides o com a condiment i de llavors que se n’obté un oli emprat en medicina popular per a la ronquera (Eruca vesicaria).
  2. Herba de la família de les brassicàcies, de fulles lobulades, flors grogues amb petits pètals ovals i grans estams (Diplotaxis muralis).

Sinònims

Traduccions

Eruca vesicaria
Diplotaxis muralis

Miscel·lània

Vegeu també

Remove ads

Occità

Nom

ruca f. ‎(plural rucas)

  1. (zoologia) eruga

Sinònims

  • canilha, eluga, eruca, eruga, tòra

Vegeu també

  • Benoèt, Gui. Las bèstias. 2008. Tolosa: IEO Edicions, 2008, p. 87. →ISBN.

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads