remolcar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /rə.muɫˈka/
balear /rə.moɫˈka/, /rə.muɫˈka/
Occidental: nord-occidental /re.moɫˈka/
valencià /re.moɫˈkaɾ/, /re.moɫˈka/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: remolcà
  • Etimologia: Del llatí tardà remulcāre, de remulcum («corda de tracció»), del grec antic ῥυμουλκεῖν (rhymoulkeîn), segle XIII.

Verb

remolcar trans.

  1. Moure una embarcació estirant de cordes.
    «Pel cantó del port també arribaven a l'illa bussos que nedaven sota l'aigua i que remolcaven amb una corda odres plens de cascall emmelat i de llinosa triturada» (Tucídides, Jaume Berenguer [trad.], Història de la Guerra del Peloponnès, vol. IV: llibre IV, Fundació Bernat Metge, pàgina 26)
  2. Moure un vehicle que no pot fer-ho per ell mateix, enganxant-lo a un altre.
    «La bomba girarà sempre que el motor estigui en marxa. No s'ha de remolcar el vehicle amb el motor parat, ja que la caixa es quedaria sense lubricació.» (Esteban José Domínguez, Julián Ferrer, Sistemes de transmissió i frenada, Editex, 2012, pàgina 132)

Conjugació

Paradigmes de flexió: remolco, remolca, remolquem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: re·mol·car (3)

Vegeu també

Remove ads

Castellà

Verb

remolcar trans. (present remolco, passat remolqué, futur remolcaré)

  1. remolcar

Miscel·lània

  • Síl·labes: re·mol·car (3)

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads