sagnar
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: /səŋˈna/ Occidental: nord-occidental /saŋˈna/ valencià /saɡˈnaɾ/, /saɡˈna/
- Rimes: -a(ɾ)
- Homòfon: sagnà
- Etimologia: Del català antic sangnar, del llatí sanguināre, segle XIII.
Verb
sagnar trans., intr.
- (intransitiu) Perdre sang un ésser viu, vessar-la.
- «...jo en canvi sagnava, em vaig dur la mà al nas i sagnava, i sagnava tant que en un no res se'm va omplir de sang el palmell de la mà, i vaig sortir corrents,» (Francesc Macià i Barrado, Pirates, 2000)
- (transitiu) Tallar un vas sanguini perquè en surti sang i així eliminar les toxines que contingui.
- «El prior Godwyn la va anar a veure i li va dir que l'havien de sagnar. Després va arribar un altre monjo per fer-ho. La va fer seure i li va fer estirar el braç fent-li posar el colze sobre un gran bol.» (Ken Follett, Un món sense fi, 2017)
- (transitiu) Deixar un espai en blanc al marge esquerre d'un escrit.
- «Per indicar que cal sagnar tot un paràgraf llevat de la primera ratlla (paràgraf francès o a la francesa), fem el mateix signe i indiquem la quantitat de quadratins necessaris,» (Josep M.Mestres, Joan Costa, Mireia Oliva, Ricard Fité, Manual dʼestil: la redacció i lʼedició de textos, 1995)
Conjugació
Primera conjugació regular
Formes no normatives o col·loquials
Formes compostes i perifràstiques
Sinònims
- (perdre sang) sangonejar, sanguejar, dessagnar-se, escolar-se
Derivats
Traduccions
Perdre sang
Miscel·lània
- Síl·labes: sag·nar (2)
Vegeu també
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads