mar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: Mar

Català

Oriental: central /ˈmar/
balear /ˈmaɾ/, /ˈma/
Occidental: /ˈmaɾ/
Informal: central /ˈmart/, /ˈmark/
  • Rimes: -aɾ
  • Homòfon: (balear)
  • Etimologia: Del llatí mare.

Nom

mar f. o m. (plural mars)

  1. Oceà, extensa porció d'aigua salada que cobreix l'escorça terrestre.
    Cent cinquanta metres sobre el nivell de la mar.
  2. Porció d'un oceà que resta més o menys tancada per una massa continental.
    La mar Mediterrània.
  3. (figurat) Gran extensió.
    Estava tot blanc, era una mar de neu.
  4. (figurat) abundància
    Una mar de llàgrimes.

Relacionats

Derivats

Compostos i expressions

  • les set mars = tot el món

Notes

  • Hi ha vacil·lació de gènere. Tradicionalment és femení i el masculí data del segle XIX, possiblement usat per influència del castellà. És majoritàriament femení entre gent de mar, en locucions i en frases fetes. Sol ser masculí vist des de terra endins.
  • En parlar salat s’usa sempre amb article literari per ser un ens únic per essència. A més, s’evita homofonia entre la ma(r) i sa mà.

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: 1
  • Anagrames: arm, ram (revers)

Vegeu també

Remove ads

Castellà

  • Pronúncia(i): /ˈmaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: Del llatí mare.

Nom

mar m. o f. (plural mares)

  1. mar

Notes

És predominant l'ús del masculí, però es pot trobar en femení especialment en textos poètics.

Derivats

Relacionats

Miscel·lània

  • Síl·labes: 1

Vegeu també

  • Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre mar
Remove ads

Occità

  • Pronúncia(i): /ˈmaɾ/
  • Àudio: Bearn
  • Etimologia: Del llatí mare

Nom

mar f. (plural mars)

  1. mar

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads