satisfer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/sə.tisˈfe/
Occidental:	nord-occidental /sa.tisˈfe/
	valencià /sa.tisˈfeɾ/, /sa.tisˈfe/

• Rimes: -e(ɾ)
• Homòfon: satisfé
• Etimologia: Del llatí satisfacĕre, segle XIV, compost de satis ‎(«suficientment») i facĕre ‎(«fer»).

Verb

satisfer trans.

1. Acomplir un anhel o una necessitat.
2. Fer contenta una persona amb allò que desitja.
3. Saldar un deute.
4. Solucionar un dubte.
5. Complir unes certes condicions.

Conjugació

Segona conjugació irregular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	satisfer			haver satisfet
gerundi	satisfent			havent satisfet
participi	satisfet, satisfeta, satisfets, satisfetes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	satisfaig	satisfàs	satisfà	satisfem	satisfeu	satisfan
	satisfaç						val, bal, alg
				satisfeim	satisfeis		bal
imperfet	satisfeia	satisfeies	satisfeia	satisfèiem	satisfèieu	satisfeien
				satisféiem	satisféieu		val
passat simple	satisfiu	satisferes	satisféu	satisférem	satisféreu	satisferen
			satisfé				bal
futur	satisfaré	satisfaràs	satisfarà	satisfarem	satisfareu	satisfaran
condicional	satisfaria	satisfaries	satisfaria	satisfaríem	satisfaríeu	satisfarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	satisfaci	satisfacis	satisfaci	satisfem	satisfeu	satisfacin
	satisfaça	satisfaces	satisfaça			satisfacen
				satisfacem	satisfaceu		bal, alg
imperfet	satisfés	satisfessis	satisfés	satisféssim	satisféssiu	satisfessin
		satisfesses		satisféssem	satisfésseu	satisfessen
	satisfera	satisferes	satisfera	satisférem	satisféreu	satisferen	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	satisfés	satisfaci	satisfem	satisfeu	satisfacin
	–		satisfaça			satisfacen
	–	satisfé		satisfacem	satisfeis		bal

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	satisfeva	satisfeves	satisfeva	satisfévem	satisféveu	satisfeven	n-occ, alg
condicional	satisfariva	satisfarives	satisfariva	satisfarívem	satisfaríveu	satisfariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	satisfacés		satisfacés
	satisfacessi		satisfacessi				alg
		satisfacessis		satisfacéssim	satisfacéssiu	satisfacessin
	satisfessa			satisféssom	satisféssou		n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... satisfet
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... satisfer
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... satisfet
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... satisfet
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... satisfet
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... satisfet
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... satisfer
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... satisfet
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... satisfet
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... satisfet
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: satisfaig, satisfà, satisfem

Sinònims

• abellir, acceptar, acontentar, afalagar, agradar, atraure, complaure, delectar, encantar, escaure, plaure

Traduccions

Acomplir un anhel

• Alemany: befriedigen ^(de), zufriedenstellen ^(de)
• Anglès: satisfy ^(en)
• Armeni: բավարարել ^(hy) ‎(bavararel)
• Asturià: satisfacer ^(ast)
• Belarús: задавальня́ць ^(be) ‎(zadavalniats) (impf), задаво́ліць ^(be) ‎(zadavólits) (pf)
• Búlgar: удовлетворя́вам ^(bg) ‎(udovletvoriàvam)
• Castellà: satisfacer ^(es)
• Coreà: 만족시키다 ^(ko) ‎(manjoksikida)
• Danès: tilfredsstille ^(da)
• Eslovè: zadovoljeváti ^(sl) (impf), zadovoljíti ^(sl) (pf)
• Esperanto: kontentigi ^(eo)
• Finès: tyydyttää ^(fi)
• Francès: satisfaire ^(fr)
• Gallec: satisfacer ^(gl)
• Georgià: დაკმაყოფილება ^(ka) ‎(dakmakopíleba)
• Grec: ικανοποιώ ^(el) ‎(ikanopió)
• Grec antic: κορέννυμι ^(grc) ‎(korénnymi)
• Hongarès: kielégít ^(hu)
• Italià: soddisfare ^(it), accontentare ^(it)
• Llatí: sufficere ^(la), satiare ^(la)
• Macedoni: задоволува ^(mk) (impf), задоволи ^(mk) (pf)
• Neerlandès: voldoen ^(nl), bevredigen ^(nl), voldoende zijn ^(nl)
• Noruec: tilfredsstille ^(no)
• Polonès: zadowalać ^(pl) (impf), zadowolić ^(pl) (pf)
• Portuguès: satisfazer ^(pt)
• Romanès: satisface ^(ro)
• Rus: удовлетворя́ть ^(ru) ‎(udovletvoriat) (impf), удовлетвори́ть ^(ru) ‎(udovletvorit) (pf)
• Suec: tillfredsställa ^(sv)
• Tai: ทำให้พอใจ ^(th)
• Turc: tatmin etmek ^(tr), yetmek ^(tr), doyurmak ^(tr)
• Txec: uspokojit ^(cs), vyhovět ^(cs)
• Ucraïnès: задовольня́ти ^(uk) ‎(zadovolniati) (impf), задовольни́ти ^(uk) ‎(zadovolniti) (pf)
• Vietnamita: thỏa mãn ^(vi)
• Xinès: 滿足 ^(zh) ‎(满足, mǎnzú)

Fer content algú amb allò que desitja

• Anglès: please ^(en)
• Castellà: satisfacer ^(es)
• Francès: satisfaire ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: sa·tis·fer (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: satisfer

Català antic

Verb

satisfer

1. satisfer

   Promet lo senyor rey d'Arago que si per alcu a alcuns de la terra sua es deguda neguna quantitat de moneda a alcu o alcuns de la terra è senyoria del dit rey de Bugia, que fara encontinent a ells complidament satisfer en lurs deutes. (Tractat de pau entre Alid Abou Zagri i Jaume II d'Aragó, 1309)

2. correspondre

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	satisfer
gerundi	satisfent
	satisfaent
participi	satisfet
	satisfeyt
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	satisfaç	satisfàs	satisfà	satisfaem	satisfaets	satisfan
	satisfac			satisfem	satisfayts
	satisfai				satisfeyts
	satisfau				satisfeys
					satisfaeu
					satisfeu
imperfet	satisfasia	satisfasies	satisfasia	satisfasíem	satisfasíets	satisfasien
	satisfahia	satisfahies	satisfahia	satisfahíem	satisfahíets	satisfahien
	satisfaya	satisfayes	satisfaya	satisfàyem	satisfàyets	satisfayen
	satisfehia	satisfehies	satisfehia	satisfehíem	satisfehíets	satisfehien
	satisfeya	satisfeyes	satisfeya	satisfèyem	satisfèyets	satisfeyen
	satisfia	satisfies	satisfia	satisfíem	satisfíets	satisfien
					satisfasíeu
					satisfahíeu
					satisfàyeu
					satisfehíeu
					satisfèyeu
					satisfíeu
passat simple	satisfiu	satisfahist	satisfed	satisfaem	satisfaés	satisfaeren
	satisfí	satisfist	satisfech	satisfem	satisfés	satisferen
		satisfaeres	satisfé	satisfaérem	satisfaérets
		satisferes	satisféu	satisférem	satisfaéreu
		satisfés			satisférets
					satisféreu
futur	satisfaray	satisfaràs	satisfarà	satisfarem	satisfarets	satisfaran
	satisfaré				satisfareu
condicional	satisfaria	satisfaries	satisfaria	satisfaríem	satisfaríets	satisfarien
					satisfaríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	satisfaça	satisfaces	satisfaça	satisfaçam	satisfaçats	satisfecen
	satisfaga	satisfagues	satisfaga	satisfacem	satisfaçau	satisfaguen
				satisfagam	satisfagats
					satisfagau
					satisfacets
					satisfaceu
imperfet	satisfasés	satisfasesses	satisfasés	satisfaséssem	satisfaséssets	satisfasessen
	satisfacés	satisfacesses	satisfacés	satisfacéssem	satisfacéssets	satisfacessen
	satisfaés	satisfaesses	satisfaés	satisfaéssem	satisfaéssets	satisfaessen
	satisfés	satisfesses	satisfés	satisféssem	satisféssets	satisfessen
	satisfaera	satisfaeres	satisfaera	satisfaérem	satisfaérets	satisfaeren
	satisfera	satisferes	satisfera	satisférem	satisférets	satisferen
					satisfasésseu
					satisfacésseu
					satisfaésseu
					satisfésseu
					satisfaéreu
					satisféreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	satisfés	satisfaça	satisfaçam	satisfaets	satisfecen
	–	satisfé	satisfaga	satisfacem	satisfayts	satisfaguen
	–			satisfagam	satisfeyts
	–				satisfeys
	–				satisfaeu
	–				satisfeu

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo