acceptar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ək.səpˈta/
Occidental:	nord-occidental /ak.sepˈta/
	valencià /ak.sepˈtaɾ/, /ak.sepˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: acceptà
• Etimologia: Del llatí acceptare, segle XIV, variant del verb accipĕre ‎(«rebre»), format pel prefix ad- ‎(«en direcció a») i el verb capĕre ‎(«agafar»).

Verb

acceptar trans.

1. Admetre el que algú ofereix, dóna o encarrega.
2. Obligar-se per escrit a pagar una lletra de canvi.
3. Acollir en un grup social una persona tal com és, amb les seves virtuts, defectes o diferències de qualsevol mena.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	acceptar			haver acceptat
gerundi	acceptant			havent acceptat
participi	acceptat, acceptada, acceptats, acceptades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	accepto	acceptes	accepta	acceptem	accepteu	accepten
	accepte						val
	accepti						sept
	accept				acceptau		bal, alg
				acceptam			bal
imperfet	acceptava	acceptaves	acceptava	acceptàvem	acceptàveu	acceptaven
passat simple	acceptí	acceptares	acceptà	acceptàrem	acceptàreu	acceptaren
futur	acceptaré	acceptaràs	acceptarà	acceptarem	acceptareu	acceptaran
condicional	acceptaria	acceptaries	acceptaria	acceptaríem	acceptaríeu	acceptarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	accepti	acceptis	accepti	acceptem	accepteu	acceptin
	accepte	acceptes	accepte			accepten	occ, bal
imperfet	acceptés	acceptessis	acceptés	acceptéssim	acceptéssiu	acceptessin
		acceptesses		acceptéssem	acceptésseu	acceptessen
	acceptàs	acceptassis	acceptàs	acceptàssim	acceptàssiu	acceptassin	bal
		acceptasses		acceptàssem	acceptàsseu	acceptassen	val, bal (1)
	acceptara	acceptares	acceptara	acceptàrem	acceptàreu	acceptaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	accepta	accepti	acceptem	accepteu	acceptin
	–				acceptau		bal, alg
	–		accepte			accepten	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				acceptàvom	acceptavo		centr, n-occ
	acceptavi						sept
	acceptaia	acceptaies	acceptaia	acceptàiem	acceptàieu	acceptaien	n-occ
condicional	acceptariva	acceptarives	acceptariva	acceptarívem	acceptaríveu	acceptariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	accepto	acceptos	accepto	accepteguem	acceptegueu		n-occ
imperfet	acceptessi		acceptessi				sept, alg
	acceptessa						centr, n-occ
	accepteguessa	accepteguesses	acceptegués	accepteguéssom	accepteguéssou	accepteguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... acceptat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... acceptar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... acceptat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... acceptat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... acceptat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... acceptat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... acceptar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... acceptat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... acceptat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... acceptat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: accepto, accepta, acceptem
Vocal rizotònica: /e/, /ɛ/

Sinònims

• acollir
• admetre, confessar, reconèixer
• aprovar, jutjar bo
• voler

Antònims

• rebutjar

Traduccions

Admetre

• Alemany: annehmen ^(de), abnehmen ^(de)
• Anglès: accept ^(en)
• Àrab: قَبِلَ‎ ^(ar)
• Armeni: ընդունել ^(hy) ‎(endunel)
• Basc: onartu ^(eu)
• Belarús: прыма́ць ^(be) ‎(primats), прыня́ць ^(be) ‎(priniats)
• Búlgar: приемам ^(bg) ‎(priemam)
• Castellà: aceptar ^(es)
• Coreà: 받아들이다 ^(ko) ‎(badadeurida)
• Danès: acceptere ^(da), modtage ^(da)
• Eslovac: prijímať ^(sk), prijať ^(sk)
• Eslovè: sprejeti ^(sl)
• Esperanto: akcepti ^(eo)
• Finès: hyväksyä ^(fi)
• Francès: accepter ^(fr)
• Friülà: acetâ ^(fur)
• Gallec: aceptar ^(gl)
• Georgià: მიღება ^(ka) ‎(mígueba)
• Grec: δέχομαι ^(el) ‎(dékhome)
• Hindi: स्वीकार करना ^(hi)
• Hongarès: beleegyezik ^(hu), elfogad ^(hu)
• Indonesi: menerima ^(id)
• Italià: accetare ^(it)
• Japonès: 受理する ^(ja)
• Llatí: accipere ^(la)
• Llengua de signes catalana ^(csc)
• Macedoni: прима ^(mk), прими ^(mk)
• Maltès: aċċetta ^(mt)
• Maori: tautoko ^(mi)
• Neerlandès: aanvaarden ^(nl), accepteren ^(nl)
• Noruec: akseptere ^(no), motta ^(no)
• Occità: acceptar ^(es)
• Persa: پذیرفتن‎ ^(fa)
• Polonès: przyjmować ^(pl), przyjąć ^(pl)
• Portuguès: aceitar ^(pt)
• Quítxua: añikuy ^(qu)
• Romanès: accepta ^(ro)
• Rus: принима́ть ^(ru) ‎(prinimat), приня́ть ^(ru) ‎(priniat)
• Serbocroat: примати ^(sh), primati ^(sh), примити ^(sh), primiti ^(sh)
• Suahili: kukubali ^(sw)
• Suec: acceptera ^(sv), motta ^(sv)
• Tadjik: пазируфтан ^(tg)
• Tagal: tanggapin ^(tl)
• Tai: รับ ^(th)
• Telugu: అంగీకరించు ^(te)
• Turc: kabul etmek ^(tr)
• Txec: přijímat ^(cs), přijmout ^(cs)
• Ucraïnès: прийма́ти ^(uk) ‎(primati), прийня́ти ^(uk) ‎(priniati)
• Urdú: قبول کرنا‎ ^(ur)
• Vietnamita: chấp nhận ^(vi)
• Volapük: lensumön ^(vo)
• Xinès: 接受 ^(zh) ‎(jiēshòu)

Obligar-se

• Castellà: aceptar ^(es)
• Francès: accepter ^(fr)
• Italià: accetare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ac·cep·tar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: acceptar

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /a.ts͡etˈta/

Verb

acceptar

1. acceptar