sinus

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsi.nus/
• Etimologia: Cultisme del llatí sinus ‎(«concavitat, si») en nominatiu, per calc semàntic de l’àrab جِيبَ ‎(jība) introduït per Gerard de Cremona , del sànscrit ज्या ‎(jyā, «corda»), segle XIX. Doblet del patrimonial si.

Nom

sinus m. ‎(plural invariable)

1. Donat un angle, relació entre la longitud de la hipotenusa i la longitud del catet oposat d'un mateix triangle rectangle.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: sine ^(en)
• Castellà: seno ^(es)
• Francès: sinus ^(fr)
• Italià: seno ^(it)

Derivats

• cosinus, arcsinus

Compostos i expressions

• sinus hiperbòlic
• sinus parabòlic

Miscel·lània

• Síl·labes: si·nus (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /ˈsaɪnəs/

Nom

sinus ‎(plural sinuses)

1. (anatomia) si

Vegeu també

• sinus. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsɪ.nʊs/
• Etimologia: Derivat de domus

Nom

sinus m. ‎(genitiu sinūs)

1. cavitat
2. esquerda, clot
3. cala, badia
4. plec de la toga que cau sobre el pit
5. pitrera

Declinació

4a declinació -us, -ūs

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	sinus	sinūs
Vocatiu	sinus	sinūs
Acusatiu	sinum	sinūs
Genitiu	sinūs	sinuum
Datiu	sinuī	sinibus
Ablatiu	sinū	sinibus

Derivats

• sinuōsē
• sinuōsus