cala

Potser volíeu: calà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈka.ɫə/, occidental /ˈka.ɫa/
• Rimes: -ala
• Etimologia: [1] D'un precèltic *cala ‎(«lloc d’abric»), segle XII. Cognat antic de l’occità cala, en altres llengües romàniques són manlleus.
• Etimologia: [2] Deverbal de calar.

Nom

cala f. ‎(plural cales)

1. Forma de la costa en què la mar penetra en la terra en forma de C, quedant un espai apte per a treure i varar embarcacions.

Descendents

• Sard: cala

Traduccions

Forma de la costa

• Anglès: cove ^(en), creek ^(en)
• Castellà: cala ^(es) f.
• Francès: crique ^(fr) f.
• Italià: cala ^(it) f.
• Occità: cala ^(oc) f., calanca ^(oc) f.
• Portuguès: cala ^(pt) f.
• Sard: cala ^(sc) f.
• Sicilià: cala ^(scn) f.

Nom

cala f. ‎(plural cales)

1. Acció de llançar xarxes a la mar per a pescar.
2. Excavació al costat dels fonaments d'un edifici que s'omple de formigó per a reforçar la fonamentació.

Traduccions

Acció de llançar xarxes a la mar per a pescar

• Anglès: casting ^(en)
• Castellà: calada ^(es)
• Italià: cala ^(it)

Excavació al costat dels fonaments d'un edifici

• Castellà: socalce ^(es)
• Francès: crique ^(fr)
• Italià: rincalzo ^(it)

Verb

cala

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de calar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb calar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·la (2)
• Anagrames: acal, laca, lacà

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈka.la/
• Rimes: -ala
• Etimologia: Derivat del verb calar. Geologia, incert, probablement preromà. Botànica, del llatí calla.

Nom

cala f. ‎(plural calas)

1. tast
2. (nàutica) sentina
3. (geologia) cala
4. (botànica) lliri d'aigua

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·la (2)

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈkaː.la/

Nom

cala f. ‎(plural cale)

1. (geologia) cala
2. (nàutica) sentina
3. (pesca) cala

Miscel·lània

• Síl·labes: cà·la (2)