superflu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /suˈpɛr.fɫu/
• Etimologia: Del llatí superfluus, segle XIV.

Adjectiu

superflu m. ‎(femení supèrflua, plural masculí superflus, plural femení supèrflues)

1. Que és sobrer d'allò que és necessari o suficient, que és inútil, inoportú.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: überflüssig ^(de)
• Anglès: superfluous ^(en)
• Armeni: ավելորդ ^(hy) ‎(avelord)
• Castellà: superfluo ^(es)
• Danès: overflødig ^(da)
• Eslovac: prebytočný ^(sk)
• Esperanto: superflua ^(eo)
• Finès: ylenpalttinen ^(fi)
• Francès: superflu ^(fr)
• Gallec: superfluo ^(gl)
• Grec: περιττός ^(el) ‎(peritós)
• Grec antic: περισσός ^(grc) ‎(perissós)
• Hongarès: felesleges ^(hu)
• Irlandès: iomarcach ^(ga)
• Islandès: ofaukinn ^(is)
• Italià: superfluo ^(it)
• Japonès: 冗長な ^(ja)
• Llatí: superfluus ^(la), supervacuus ^(la)
• Neerlandès: overtollig ^(nl), overdadig ^(nl)
• Noruec: overflødig ^(no)
• Persa: زیادی‎ ^(fa)
• Polonès: niepotrzebny ^(pl)
• Portuguès: supérfluo ^(pt)
• Romanès: superfluu ^(ro)
• Rus: ли́шний ^(ru) ‎(lixni)
• Serbocroat: сувӣшан ^(sh), suvišan ^(sh)
• Suec: överflödig ^(sv)
• Txec: zbytečný ^(cs), nadbytečný ^(cs)
• Vietnamita: dư thừa ^(vi)
• Xinès: 多餘 ^(zh) ‎(多余, duōyú)

Miscel·lània

• Síl·labes: su·per·flu (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC