supurar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/su.puˈɾa/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /su.puˈɾa/
	valencià /su.puˈɾaɾ/, /su.puˈɾa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: supurà
• Etimologia: Del llatí suppūrāre.

Verb

supurar intr.

1. Sortir pus o sang d'una ferida.

   «...més probablement una fona, li havia clavat sota la templa dreta, on amb els dits de l'altra mà ja havia detectat un rajolí de sang que encara supurava poc o molt.» (Jordi Cussà Balaguer, El primer emperador i la reina Lluna, Comanegra, 2021)

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	supurar			haver supurat
Gerundi	supurant			havent supurat
Participis	supurat, supurada, supurats, supurades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	supuro	supures	supura	supurem	supureu	supuren
	supure						val
	supuri						sept
	supur				supurau		bal, alg
				supuram			bal
Imperfet	supurava	supuraves	supurava	supuràvem	supuràveu	supuraven
Passat simple	supurí	supurares	supurà	supuràrem	supuràreu	supuraren	v.cent, eiv
Futur	supuraré	supuraràs	supurarà	supurarem	supurareu	supuraran
Condicional	supuraria	supuraries	supuraria	supuraríem	supuraríeu	supurarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	supuri	supuris	supuri	supurem	supureu	supurin
	supure	supures	supure			supuren	occ
Imperfet	supurés	supuressis	supurés	supuréssim	supuréssiu	supuressin
		supuresses		supuréssem	supurésseu	supuressen
	supuràs	supurassis	supuràs	supuràssim	supuràssiu	supurassin	bal
		supurasses		supuràssem	supuràsseu	supurassen	nota 1
	supurara	supurares	supurara	supuràrem	supuràreu	supuraren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		supura	supuri	supurem	supureu	supurin
					supurau		bal, alg
			supure			supuren	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... supurat
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... supurar
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... supurat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... supurat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... supurat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... supurat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... supurar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... supurat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... supurat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... supurat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

    Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Imperfet					supuràvets		ant
	supuravi			supuràvom	supuravo
	supuraia	supuraies	supuraia	supuràiem	supuràieu	supuraien	n-occ
Condicional	supurariva	supurarives	supurariva	supurarívem	supuraríveu	supurariven	alg
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	supur	supurs	supur				ant
	supuro	supuros	supuro	supureguem	supuregueu		n-occ
Imperfet	supuressi		supuressi				sept, alg
	supuressa						cent, n-occ
	supureguessa	supureguesses	supuregués	supureguéssom	supureguéssou	supureguessen	n-occ

Traduccions

Traduccions

• Anglès: ooze ^(en)
• Castellà: supurar ^(es)
• Francès: suppurer ^(fr)
• Gallec: supurar ^(gl)
• Portuguès: supurar ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: su·pu·rar (3)
• Anagrama: usurpar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot