tralla

Potser volíeu: trallà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈtɾa.ʎə/
	balear /ˈtɾa.ʎə/, /ˈtɾa.jə/
Occidental:	/ˈtɾa.ʎa/

• Rimes: -aʎa
• Etimologia: Del llatí tragula ‎(«javelina amb corretja»), doblet de tragella via un diminutiu.

Nom

tralla f. ‎(plural tralles)

1. Corda o corretja de cuir fixada a l’extrem d’unes xurriaques.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: whipcord ^(en)
• Castellà: tralla ^(es) f.
• Francès: lanière ^(fr)
• Italià: frusta ^(it)

Verb

tralla

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de trallar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb trallar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tra·lla (2)
• Anagrames: rallat, ratlla, ratllà, tallar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB