trau

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /tɾaw/
• Etimologia: De l’antic trauc, segle XVI, d’origen preromà.

Nom

trau m. ‎(plural traus)

1. Forat o tall en una peça de roba per on ha de passar un botó.
2. Incisió feta al cos per una ferida aguda.

Traduccions

Forat pel botó

• Alemany: Knopfloch ^(de) n.
• Anglès: buttonhole ^(en)
• Castellà: ojal ^(es)
• Eslovac: gombíková dierka ^(sk) f.
• Esperanto: butontruo ^(eo)
• Francès: boutonnière ^(fr)
• Italià: asola ^(it) f., occhiello ^(it) m.
• Polonès: dziurka od guzika ^(pl) f.
• Portuguès: casa ^(pt) f.
• Rus: петли́ца ^(ru) f. ‎(petlitsa)

Incisió al cos

• Anglès: gash ^(en)
• Castellà: brecha ^(es)
• Francès: entaille ^(fr)

Verb

trau

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de traure.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb traure.
3. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de travar.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: atur, aürt, ruta, truà, tura, urat

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

Alemany

• Pronúncia: /ˈtʁaʊ̯/ ^ⓘ

Verb

trau

1. segona persona singular (du) de l'imperatiu actiu de trauen

Compostos i expressions

• Trausaal