veguer

Potser volíeu: Veguer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəˈɣe/, balear /vəˈɣe/
Occidental:	nord-occidental /beˈɣe/
	valencià /veˈɣeɾ/, /beˈɣeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: Del llatí vicarius ‎(«representant»), segle XI. Doblet de vicari.

Nom

veguer m. ‎(plural veguers, femení veguera)

1. (històric) Al Principat de Catalunya i al Regne de Mallorca, autoritat delegada en una demarcació amb funció judicial i governativa.
2. (obsolet, Andorra) Cadascun dels representants dels coprínceps amb funció judicial.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: veguer ^(es)
• Francès: viguier ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·guer (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Termcat, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \beˈɣeɾ\

Americà: alt /beˈɡeɾ/, baix \beˈɣeɾ\

• Rimes: -eɾ
• Etimologia: Del català veguer, del llatí vicarius, segle XIX.

Nom

veguer m. ‎(plural vegueres)

1. veguer

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·guer (2)