vinagrera

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bi.nəˈɣɾe.ɾə/, balear /vi.nəˈɣɾe.ɾə/
Occidental:	nord-occidental /bi.naˈɣɾe.ɾa/
	valencià /vi.naˈɣɾe.ɾa/, /bi.naˈɣɾe.ɾa/

• Rimes: -eɾa
• Etimologia: De vinagre i el sufix -era.

Nom

vinagrera f. ‎(plural vinagreres)

1. Recipient o setrill per a contenir i servir el vinagre. Acostuma a tenir una ansa i dos brocs: un gruixut per omplir-lo i un prim per amanir. El broc gros acostuma a anar protegit amb un tap de suro amb un petit trau o canaló per deixar passar l'aire; així s'evita la formació del buit en el moment de servir.
2. Dona que ven vinagre.

Traduccions

Recipient

• Castellà: vinagrera ^(es)
• Francès: vinaigrier ^(fr)
• Llatí: acetabulum ^(la)

Venedora

• Castellà: vinagrera ^(es)
• Llatí: aceti venditora ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·na·gre·ra (4)
• Anagrama: gravarien

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot