vulgo

Català

Verb

vulgo

1. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb voler.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb voler.

Variants

• [1] vulgui, vulga, vullga
• [2] vulgui, vulga, vullga

Miscel·lània

• Síl·labes: vul·go (2)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \ˈbul.ɣo\
• Rimes: -ulɡo
• Etimologia: Del llatí vulgō.

Nom

vulgo m. ‎(plural vulgos)

1. Poble, gent no pertanyent a la noblesa.

Miscel·lània

• Síl·labes: vul·go (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre vulgo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈwʊɫ.ɡoː/
• Etimologia: Derivat de vulgus.

Verb

vulgō ‎(1a present^?), vulgās ‎(2a present), vulgāre ‎(infinitiu), vulgāvī ‎(perfet), vulgātum ‎(supí)

1. difondre al públic en general
2. divulgar, jo divulgo
3. vulgaritzar, jo vulgaritzo

Derivats

• divulgō
• vulgātē
• vulgātor
• vulgātus

Adverbi

vulgo

1. vulgarment, generalment, comunament

Nom

vulgō

1. datiu singular de vulgus
2. ablatiu singular de vulgus