Boca
part del tracte digestiu From Wikiquote, the free quote compendium
Remove ads
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
| Article a la Viquipèdia | |
| Definició al Viccionari | |
| Multimèdia a Commons | |
La boca també coneguda com a cavitat bucal o cavitat oral, és l'orifici per on els animals ingereixen l'aliment.
Dites populars
- A boca que no parla Déu no l'ou.[1]
- Boca (o llengua) muda mai no és batuda.[1]
- Boca amarga no pot escopir mel.[1]
Si tens mals sentiments i ressentiment, no podràs actuar amb justícia i dolcesa.
- Boca que menja mel, no pot escupir fel.[1]
- Aquest refrany es refereix al fet que les bones persones rarament fan enfadar als altres.
- En un moment es pot perdre allò en que hem posat moltes il·lusions.
Remove ads
Endevinalles
- As portal de Santa Tecla
hi corre i balla una nespla,
tanca i obri sense clau.
Fadrinets, endevinau.[3][4]
- boca i llengo
- En un corral de mules pardes
entra la roja i els toca les anques.[5]
- És un forat vermellós,
n'hi ha de grans i petits,
n'hi ha de lletjos i bonics
i altres peluts del voltant
sempre soler estar
qui més qui menys humit.[6]
- Trenta-dos cadiretes blanques
en un vell menjador
i una auela parlanxina
que la xafen sense por.[3]
- (var.) Trenta-dos cadiretes blanques
en un vell menjador
i una vella xafardera
que la xafen sense por.[5] - (var.) Trenta-dues cadires blanques
en un vell menjador, i una vella xerraire que els raspalla la pols.[3]
- Un camp de rabassetes;
ni estan verdes ni estan sequetes.[5]
- Un convent ple de monges boges
la priora va de roig
i les novícies de blanc.[5]
- Un corralet de llenya molt sequeta
i que no pot cremar.[6]
- Un forn ple de ceps;
ni estan verds ni secs.[5]
- Un jardí de flors blanques
amb un jardiner encarnat;
mai no hi plou i mai no hi neva
però sempre està mullat.[7]
- (var.) Un jardí ple de flors blanques
amb un jardiner encarnat;
mai hi plou i mai hi neva,
però sempre està mullat.[6][8] - (var.) Un jardí ple de flors blanques
amb un jardiner encarnat;
mai no hi plou i mai no hi neva
però sempre està mullat.[9]- boca, dents i llengua
- Una capelleta
plena de genteta
i un capellà al mig
que predica sempre.[10]
- (var.) Una capelleta
plena de genteta
i un capellà enmig
que predica sempre.[6] - (var.) Una capelleta
tota plena de genteta
i el capellà al mig.[6] - (var.) Un convent de monges blanques,
dintre hi ha un frare vermell
que els hi repica les anques.[6] - (var.) Un convent de monges blanques
i la mare abadessa al mig.[6] - (var.) Un convent de monges blanques,
la mare abadessa al mig
i una porta que obre i tanca.[10]
- Al pou de casa meva
penja una cosa que,
estirada, no arriba;
doblada, sobre.[8]
Remove ads
Frases fetes i locucions
Dit de la rematada efectuada a molt poca distància de la porteria. També, dit d'un tret disparat per una arma de foc en contacte amb la pell.
- Amb voracitat.
- Explicar coses i/o secrets que no s'han d'explicar.
- Anar de boca en boca.[1]
- Divulgar-se un rumor.
- Imposar-se el silenci.
- De boca i prou.[1]
- Quan algú no passa de les paraules als fets.
- Deixar mala boca.[12]
- Causar mal efecte.
- Dir amb mitja boca.[12]
- Dir quelcom amb poca convicció.
Referències
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Pàmies i Riudor, 2012, p. 36.
- ↑ Fontana et al., 2016.
- 1 2 3 Bassols, 1994.
- 1 2 Escoles Nacionals de Sant Josep, 1985.
- 1 2 3 4 5 Martí i Adell, 1991.
- 1 2 3 4 5 6 7 Amades, 1982.
- ↑ Correig i Blanchar, 1986.
- 1 2 Castellví, 1956.
- ↑ Salvà, 1983.
- 1 2 Llibre Endevinalles, 1925.
- ↑ Pàmies i Riudor, 2012, p. 35.
- 1 2 3 Pàmies i Riudor, 2012, p. 37.
Bibliografia
- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus. Els refranys més usuals de la llengua catalana (en català). Barcelona: Llibres de l'Índex, 2016. ISBN 978-84-942889-9-9.
- Pàmies i Riudor, Víctor. Dites.cat : Locucions, frases fetes i refranys del català (en català). Barcelona: Barcanova, 2012. ISBN 978-84-489-3041-7.
- Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2.
- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- Correig i Blanchar, Montserrat; Cugat i Solà, Laura; Rius i Benito, Dolors. Una Capseta blanca que s'obre i no es tanca (en català). 2a edició. Barcelona: Ed. Graó, 1986. ISBN 9788485729111.
- Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan").
- El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19).
- Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.
- Salvà, Francesc. Recull d'endevinalles. Barcelona: Salvatella, 1983 (Una mica de tot).
| |||||||||||||||||||
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads