Mel

Mel

Mel
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons
Detalls
Tipus	confit, xarop, secreció, farratge i aliment de llarga conservació
Ingredients principals	aigua

La mel és una substància viscosa i dolça, elaborada per les abelles i d'altres insectes a partir del nèctar de les flors.

Dites populars

• ¿A on va En Miquel? A on hi ha mel.^[1]
• A qui es fa de mel, les mosques se'l mengen.^[1]
• Agafen més mosques amb una gota de mel que amb un barril de vinagre.^[1]
• Aigua d'agost, mel i most.^[1]
• Aigua d'agost, safrà, mel i most.^[2]
• Alimenta tant la mel d'abelles com la llet d'ovella.^[3]
• L'abella amarga no pot traure la mel dolça.^[1]
• La mel no és feta per a la boca de l'ase.^[1]
• La mel se la mengen perquè és dolça.^[1]
• Mel amb vinagre cura el mal, però és mal aspre.^[3]
• Mel en la boca i guarda la bossa.^[1]
• Més s'abasta amb una ditada de mel que amb una arrova de vinagre.^[4]
• Miquel, Miquel, no tens abelles i vens mel.^[1]
• No hi ha mel sense fel.^[5]
• Pluges d'agost, safrà, mel i most.^[3]
• Qui mel maneja, els dits se n'unta.^[1]
• Qui menja fel, no pot escopir mel.^[1]
• Qui té la mel, que tinga la fel.^[1]

Frases fetes i locucions

• Caure (o venir) com un bunyol dins la mel.^[1]

Escaure's amb gran oportunitat.

• Deixar algú amb la mel a la boca.^[5]

Privar algú d'alguna cosa que començava a assaborir o a fruir.

• Donar una ditada de mel a algú.^[1]

Afalagar-lo amb bones paraules, amb elogis, etc.

• Ésser algú tot mel.^[1]

Ésser una persona molt suau de tracte, molt amable.

• Ésser més dolç que mel.^[1]

Ésser una cosa molt dolça o agradable.

• Ésser Na Mel-i-Sucre.^[1]

Ésser una dona molt bleda o delicada (Empordà).

• Ésser pa i mel.^[6]

Venir molt a propòsit.

• Ésser sa mel d'es sogre.^[1]

Ésser molt estimat i tractat amb gran suavitat (Mallorca).

• Posar la mel a la boca d'algú.^[5]

Despertar-li les ganes d’una cosa i no permetre que en frueixi.

• Posar la mel a la boca i no deixar-la tastar.^[1]

Despertar en algú les ganes d'una cosa i no permetre que en frueixi.

• Tenir mel a la boca.^[1]

Ésser molt amable i agradós de paraules, tenir gran suavitat de tracte.

• Tenir mel a la boca i fel al cor.^[1]

Ésser hipòcrita.

Referències

1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «mel». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
2. ↑ Amades, Joan. Costums populars de Barcelona, 1931, p. 176-177. 
3. 1 2 3 Parés i Puntas, 1999, p. 307-333.
4. ↑ Viladot-Puig, 2003.
5. 1 2 3 «Mel». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 30 juny 2012].
6. ↑ «Mel». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 30 de juny de 2012]}

Bibliografia

• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.