Fava

Fava

Faves
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Espècie a Viquiespècies
Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie	Vicia faba
Regne	planta

La fava és la llavor i el fruit de la favera (Vicia faba)

Dites populars

• A Alfar, terra de faves.^[1]
• A en Turrai, li torraven faves al cul i no se'n sentia.^[2]

Usat com a rèplica a Tu rai. Turrai fa referència al torrall, un estri de ferro de la llar de foc.

• A Mercadal diuen: «Vergae!», perquè ho tenen de costum; en menjar faves ceiades hi esverguen oli des llum.^[3]
• A's maig, faves a sacs.^[4]
• Aigua de març, ordis i blats i faves a sacs.^[5]
• Any de beixest, any de faves.^[4](Men.)
• Cada dia faves, massa faves.^[6]
• Cada fava té son corc, i n'hi ha que en tenen dos.^[4]
• Déu dóna faves a qui no té queixal.^[4][6]

(var.) Déu dóna faves a qui no té barram.^[4](Mall.)

(var.) Déu dóna a menjar la fava al qui no té dents.^[4](Alguer)

• Dona hermosa, o fava o vanitosa.^[4](Manresa)
• Faves comptades no fan plat.^[6]
• Faves d'abril, bones amb pernil, faves de maig, no me n'empatx.^[5]
• Les faves d'abril, les vull per a mi; les faves de maig, per al meu caval.^[5]
• Les millors faves són ben porquejades.^[4](Manresa)

(var.) Les millors faves són fetes amb medalles^[4](Manresa)

És a dir, les millors faves són les que es fan, ofegant-les amb cansalada o amb rodanxes de botifarra.

• Fes les faves en lluna nova i les colliràs amb un cove.^[5]
• Pagès, pagès: si et vols salvar, la fava espessa i el cigró clar.^[4]
• Pel maig, faves a raig.^[4]
• Ploure de març, dóna faves i lleva blat.^[5]
• Quan les faves ja fan cloc, nostr'amo, no estic enlloc.^[4]

(var.) En temps de faves, ets al·lots no diuen què mana.^[4](Mall.)

• Qui vol faves cuitores, que les sembri a bon lloc.^[4](Mall.)
• Sembres faves al moll? Faves al coll.^[4]
• Ses faves no couen, si no hi afigen.^[4](Mall.)
• Val més faves a ca-seva, que pollastres a ca-d'altri.^[4](Men.)

(var.) Val més faves a ca-seva, que capons i gallines a fora casa.^[4](Mall.)

Dites relacionades amb els dies de la setmana

• El dilluns, faves a munts.^[5]
• El dimarts, faves a grapats.^[4]
• El dimecres, faves a faneques.^[5]
• El dimecres, faves seques.^[4]
• El dijous, faves amb ous.^[5]
• El divendres, faves tendres.^[5]
• El dissabte, faves en recapte.^[4]
• El diumenge, faves amb fetge.^[5]

Dites relacionades amb el santoral

• Pel Pilar, faves a sembrar.^[7][4](Urgell)
• Per Sant Sever, faves a fer.^[4](Empordà, Vallès)
• Per Sant Simó i Sant Judes, les faves pelludes.^[5]
• Per Santa Creu, pèsols i faves per tot arreu.^[4]
• Qui vol donar faves al segar ha de fer-les per Sant Sebastià.^[5]
• Qui vulgui menjar faves pel segar, que les sembri per Sant Sebastià.^[5][4]
• Sant Isidre favater, roba faves qui no en té.^[7]
• Sembra faves per Sant Blai i en menjaràs tot l'any.^[5]
• Si bones faves vols sembrar, per la Mare de Déu del Pilar.^[7]
• Si vols collir moltes faves, per Sant Lluc tens de sembrar-les; i, si les vols collir bé, sembra-les per Sant Miquel.^[8]

Frases fetes i locucions

• Ésser faves comptades.^[9]

Ésser una cosa molt segura.

• No poder dir fava (o ni fava).^[9]

Estar molt desanimat, cansat, fatigat.

• Treure faves d'olla.^[9]

Refer-se, millorar d'una malaltia, situació, estat precari, etc.

Referències

1. ↑ Vila i Medinyà, 2010, p. 481-495.
2. ↑ Amades i Gelats, 1980.
3. ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
4. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «fava». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
5. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Parés i Puntas, 1999.
6. 1 2 3 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
7. 1 2 3 Amades, 1982.
8. ↑ Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
9. 1 2 3 «Fava». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 23 octubre 2013].

Bibliografia

• Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. V. Tardor. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0. 
• Amades i Gelats, Joan. Refranys personals (en català). Barcelona: Selecta, 1980 (El tresor popular de Catalunya, núm. 5). ISBN 8476670486. 
• Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
• Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942. 
• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
• Vila i Medinyà, Pep «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 41, (2010), pàg. 481-495. DOI: 10.2436/20.8010.01.46.