Bilis

Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra. Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.

Bilis

Biòpsia d'un fetge, amb la bilis de color groc
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons

La bilis, popularment coneguda com fel, és una substància líquida alcalina groguenca produïda pel fetge de molts vertebrats.

Citacions

• ¡Oh llengua catalana, / mes dolsa que la mel, / la llengua que 't profana / te fa tornar de fel!^[1]

¡Guerra á la blasfèmia!. — Jacint Verdaguer

Dites populars

• El nostre fill Roc no és fel, ni vinagre, ni arrop.^[2]
• Fins els coloms tenen fel.^[3]
• No hi ha mel sense fel.^[4]
• Poca fel, corromp molta mel.^[3]
• Qui menja fel, no pot escupir mel.^[3]
• Qui té la mel, que tinga la fel.^[3]

Frases fetes i locucions

• Esser més agre que fel.^[3]

(var.) Esser més amarg que fel.^[3]

Ésser molt amargant.

• No tenir fel amarga.^[3](Cat., Val.)

(var.) No tenir fel.^[3](Mall., Men.)

Ésser molt benèvol.

• Fer la fel.^[3](Mall.)

(var.) Fer sa fel pels ulls.^[3](Mall.)

(var.) Treure es fel per sa boca.^[3](Men.)

Estar molt irritat.

• Fer fer a algú les fels amargues.^[3]

Donar-li molt mala vida.

• Tenir mel a la boca i fel al cor.^[3]

Ésser hipòcrita.

• Vomitar la fel.^[3]

Esforçar-se molt, fins a fatigar-se.

Cançons populars

• Cortines i cobricel / a dins sa cambra hi havia; / es criats feien sa fel / de sa ràbia que tenien.^[3](Mall.)

Referències

1. ↑ Verdaguer, Jacint. Cántichs. Barcelona: Llibreria y Tipografia Cataólica, 1880?. 
2. ↑ Parés i Puntas, 1999.
3. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «fel». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
4. ↑ «Mel». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 30 juny 2012].

Bibliografia

• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.