Pasta

Pasta

Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Detalls
País d'origen	Regne d'Itàlia i República Popular de la Xina
Tipus	aliment de llarga conservació, plat i pasta and noodles (en)
Ingredients principals	blat dur

La pasta és un tipus d'aliment elaborat amb una massa, l'ingredient bàsic de la qual és la farina de blat barrejada amb aigua, i a la qual es pot afegir sal, ou o altres ingredients, conformant un producte que generalment es cou en aigua bullent.

Dites populars

• Dissabte, la vella pasta.^[1]
• El dissabte, cuina i pasta.^[1]
• El bon forner no deixa la pasta a mig fer.^[2]
• Es dissabte, sa madona cuina i pasta.^[1](bal.)
• Infants i pasta, el juliol es glaça.^[3][4]

(var.) L'infant i la pasta, al juliol se glaça^[4]

• La paciència és una pasta, que qui més en té més en gasta.^[5]
• Les xiques de Vassuar són pasta fina; amb una em vull casar no importa quina; saben cosir i cuinar, i fer el llit; també saben contentar el seu marit.^[6]

Frases fetes i locucions

• Anar-se'n com el pèl de la pasta.^[4](Val.)

Anar-se'n sense acomiadar-se.

• Ésser de bona pasta.^[4]

(var.) Ésser de pasta d'agnus.^[4]

Ésser molt bona persona, noble.

• Ésser de pasta de cerussa.^[4](Men.)

(var.) Ésser de pasta de siulet.^[4]

Ésser molt feble, fràgil.

• Fer-se bona la pasta.^[4]

(var.) Venir la pasta^[4]

Bullir la pasta fins arribar al punt d'estovament ideal.

• Fer-se la pasta agra a algú.^[4](Val.)

Tenir molta pressa.

• No basta pa ni pasta.^[4](Mall.)

No haver-hi prou menjar o ingressos per tothom.

• No saber-se treure la pasta dels dits.^[4](Borges Blanques)

No saber fer res.

• Quedar-se de pasta de moniato.^[7]

Quedar molt sorprès.

• Trobar algú amb les mans a la pasta.^[4]

Descobrir algú en el moment oportú de cometre una mala acció, delicte.

Referències

1. 1 2 3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «dissabte». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
2. ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 355.
3. ↑ Amades, 1931.
4. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «pasta». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
5. ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
6. ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 110-111, Vol. 5. Sector central interior.
7. ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 27 desembre 2025].

Bibliografia

• Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931. 
• Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
• Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.