Masg

Masg (parnonzia: /ma(t)s/ o /ma(t)ʃ/) l’è el mes de l’ann quell di zinch ind i lunari sgiulian e gregorian. El gh’ha 31 dì.

Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

Personifegazzion del mes de masg, Joachim von Sandrart

Masg l’è un mes de primavera ind l’emisferi boreal, e de autoven in quell austral. Donca, Masg ind l’emisferi austral l’è equivalent a november ind l’emisferi boreal, e vizzeversa.

El nom del mes in latin l’è Maius e l’era ciamad insì in onor de la deja grega Maja, identifegada con la Bona Deja, deitaa romana de la fertilitaa che la gh’haveva i sò feste propri a masg. Però, el poeta roman Ovidi el porta un’oltra etimologia per el nom del mes, cont el dì che Maius el se ciamava insì per i maiores (o ben i vegg) e el mes subet dedree, sgiugn, per i iuniores (i sgioven).

Segonda el lunari roman, la festa de la Bona Deja l’era el 1 de masg, e i Argei el 14 o el 15. I Argonalia eren el 21, e i Ambarvalia el 19. I Lemuria se festesgiaven el 9, el 11 e el 13. A gh’era anca i duu Rosalia, zelebrad el 11 e pœu el 22.

La preja zodiegal de masg l’è l’ismerlad, ch’el simbolesgia amor e suzzess. I sò fior inn el moneghin e l’ispin bianch.^[1] I sò segn zodiegai inn tor – infina al 20 de masg – e sgemei – del 21 inanz.^[2]

Proverbi

• Masg succ, gran per tucc;^[3]
• Masg ventos, ann bondanzios;^[3]
• Se masg l’è el mes di fior, dei asen l’è pur quell, ma de dìll el pu bell, tuti ghe fann l’onor;^[3]
• Masg pioverasg tut i nivoi vann in gronda.^[3]