Cotràs

una comuna francesa From Wikipedia, the free encyclopedia

Cotràs
Remove ads

Cotràs (en peitavin-santongés e en francés Coutras) es una comuna dau departament de Gironda (region de Novela Aquitània).

Faits en brèu Descobridor o inventaire, Data de descobèrta ...

La vila es bastida a riba de Drona, pauc avant son junhent emb Eila.

D'un biais culturau, Cotràs aparten au País Gavai, que sa lenga istorica es lo peitavin-santongés.

Cotràs frotget vertadierament entre 1840 e 1860, a l'epòca de la construccion dau chamin ferrat de Bordèu a París, puei de Bordèu a Lion.

Remove ads

Geografia

Toponimia

Las fòrmas anticas son Corterate e Corteratis (sègle IV) [1], çò que s'interprèta coma rate, « fortalesa » en gallés pel segond element, lo primièr podent èsser lo latin vulgar cortem, « mas, maine, bòrda, propietat »; l'ensemble auriá lo sens general de « lòc fortificat ». Bénédicte Boyrie-Fénié es d'acordi per l'essencial ambe sos davancièrs (Dauzat e Rostaing, Negre, Astor), çaquelà aima mai l'ablatiu Corteratis[2], benlèu pr'amor de la finala en -s.

La meteissa autora cita de fòrmas del sègle XIV : Cortrac, Corterac ; probable que son d'ipercorreccions (extensions d'una règla delà son camp d'aplicacion), interessantas per çò qu'ensenhan dels usatges grafics de reconstitucion de la fòrma al singular, a l'epòca, aicí ambe una maissanta interpretacion de la fòrma orala. Aquesta es de mal reconstituir, probablament pòt èsser *Cort(e)ràs. L's, que s'explique par l'eretatge de l'ablatiu latin o per un plural, a poscut se comprene a l'imatge dels nombroses noms en -ac venguts -ats, ambe l'adaptacion fonetica normala -cs > -ts, en essent utilizats coma collectius : lo nom de la parròquia seguit de -s representa los abitants puèi aprèp es considerat coma son nom vertadièr [3].

Las ipercorreccions medievalas qu'afèctan lo nom de Cotràs an un interès general : lo d'explicar perqué, dins lo cas dels nombroses vilatges concernits per la confusion -ac/-ats, es normalament impossible de trobar de varianta -acs : l'exemple mòstra que los escribas avián costuma de restablir sistematicament la fòrma singulara, o que cresián tala, en -ac, se gardavan pas simplament la finala en -ts.

Istòria

Administracion

Mai d'informacions Periòde, Identitat ...

Demografia

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 8276, totala: 8762
179318001806182118311836184118461851
3 000 3 060 3 050 2 821 3 144 3 172 3 302 3 200 3 371
185618611866187218761881188618911896
3 532 3 883 3 789 3 685 3 944 4 008 5 092 4 231 3 903
190119061911192119261931193619461954
4 062 4 406 4 807 4 924 5 078 5 211 5 281 5 540 5 668
196219681975198219901999200620072008
5 948
5 830
6 040
6 351
6 689
7 027
7 584
7 815
7 902
8 062
20092010
7 974
8 138
8 045
8 210
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008

Lòcs e monuments

Personalitats ligadas amb la comuna

Veire tanben

Ligams extèrnes

Nòtas

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads