Coux

From Wikipedia, the free encyclopedia

Coux
Remove ads

Coux es una comuna francesa, situada dins lo departament de Charanta Maritima e la region de Novèla Aquitània, ancianament de Peitau-Charantas.

Faits en brèu Descobridor o inventaire, Data de descobèrta ...
Remove ads

Geografia

Comunas vesinas

Thumb
Distanças e posicion relativa
CouxCoux
Comuna amb 117 abitants (2000)Expiremont (2,9km)
Comuna amb 3146 abitants (2000)Montendre (3,1km)
Comuna amb 166 abitants (2000)Chartuzac (3,1km)
Comuna amb 327 abitants (2000)Souméras (3,2km)
Comuna amb 436 abitants (2000)Rouffignac (4,4km)
Comuna amb 315 abitants (2000)Chamouillac (4,9km)
Comuna amb 101 abitants (2000)Jussas (5,6km)
Comuna amb 210 abitants (2000)Sousmoulins (5,8km)

Toponimia

Lo nom Coux, present un pauc pertot en Occitània e regions vesinas, es estat interpretat coma lo resultat del latin cotes, « pèiras, lòcs peiroses, rocassuts » [1],[2].

Pr'aquò, a prepaus d'una varianta, Coulx (Òlt e Garona), que Jacques Astor interprèta coma l'occitan cot, vengut del latin cos/cotis, « pèira dura, pèira d'amolar », donc totjorn ambe -t, Bénédicte Boyrie-Fénié, que constata l'abséncia de -t- dins las fòrmas ancianas, causís l'acusatiu plural de collis, colles, abondant en microtoponimia lengadociana [3]. Dins lo cas de Coulx, l'interpretacion se justifica per lo vesinatge d'una tuca de 164 m. Lo paisatge de Coux es plan mai planièr, mès, sus un planòl que culmina a 85–90 m, un bombament del terrenh plan perceptible fa pujar Coux a prèp de 100 m, çò que ne fa una cima locala. L'interpretacion oronimica sembla mai convenir que la de « lòc peirós » e, donc, un etime en -l- es mai versemblabla qu'un autre en -t-.

Remove ads

Lo tipe Coux

Lo tipe Coux ou Coulx (grafias francesas) es present en Occitània (Òlt e Garona, Ardecha, Dordonha, Cruesa, Nauta Vinhana), dins de regions ancianament occitanas (Charanta Maritima), en Arpitània (Ain, Nauta Savòia) e regions relativament prèpas d'Occitània al primièr millenari (Nièvre). Una partida dels toponimes Coux son precedits de l'article, masculin o femenin, d'autres non; i a de comunas e d'ancianas parròquias o comunas, mas tanben de microtoponimes [1]. La preséncia de noms ambe article e de microtoponimes marca que s'agís d'un nom comun utilizat coma tal al segond millenari. Es pas impossible que lo nom siá tanben present pus al nòrd, e La Queue-les-Yvelines, La Queue-en-Brie, latinizats a l'Edat Mejana coma cauda, poirián tanben ipoteticament èsser de meteissa origina.

Pr'aquò, i a pas de certitud absoluda que totes aqueles noms vengan d'un meteis etime : especialament, Lacoux, atestat coma Cotis en 1169, donc ambe -t-, qu'es un lòc vertadièrament peirós e situat a mièja penda, e La Cou en 1213, sembla s'opausar pel genre de l'article al Cos (atestacions Al Cos, Alcos, en 1365, donc a data tardièra, çò que permet pas de saber se i aviá pas una -l- coma a Coulx) e poiriá èsser un autre nom. Benlèu que los noms ambe -t- an lo sens de « lòc peirós » e que los ambe -l- an un sens oronimic, mas es pas qu'una ipotèsi.

Òm se pòt demandar davant un toponime Coux s'es un nom en [-u-] o en [-ɔw-], eventualament [-ow-]; en efècte pel toponime Coulx, i a una fòrma escrita Cols que se pòt comprene foneticament coma [kɔls] o [kols], que dins d'autres cases aurián poscut donar per vocalizacion [kɔws] o [kows]. Mas i a de rasons que fan pensar que los Cou(l)x se devon legir [ku-] e que la grafia Cou-, en francés, es pas la simpla consequéncia d'una tradicion grafica :

  • la preséncia del nom dins de regions relativament nordicas, acostumadas al digrafe francés ou;
  • las fòrmas medievalas del Cos, benlèu un ancian Lo Cols, nom que se pronóncia ara [lu’ku];
  • lo cas de Coulx, ancian Cols vengut Cors per rotacizacion de -l-, e qu'a pas donat *Còrs; aquò daissa una certitud quasi totala : lo nom agèt ben un [-o-] barrat, que passèt a [-u-];
  • la preséncia de microtoponimes escrits Coux e prononciats [ku(s)]; dins aqueles cases, i a pas una tradicion grafica plan fixada e la prononciacion actuala deu normalament correspondre a la prononciacion tradicionala, quin que siá l'etime.

Istòria

Administracion

Mai d'informacions Periòde, Identitat ...
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de Montendre; es ara del canton de Trois Monts.

Demografia

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
179318001806182118311836184118461851
783 732 642 833 838 798 815 805 769
185618611866187218761881188618911896
758 768 775 711 665 650 650 610 600
190119061911192119261931193619461954
595 578 574 548 497 510 510 509 556
196219681975198219901999200620072008
551
494
405
400
400
403
426
444
456
20092010
467
476
478
488
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008

Luecs e monuments

Personalitats liadas a la comuna

Veire tanben

Liams externes

Nòtas e referéncias

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads