Liane Foly
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Remove ads
Éliane Falliex, dicha Liane Foly, nascuda lo 16 de decembre de 1962 a Lion (França), es sustot coneguda per èsser estada una cantaira populara francesa de la fin de las annadas 1980 fins a la debuta de las annadas 2000 ; es tanben actritz, imitairitz e quitament animatritz a la ràdio e a la television francesa.

Sos parents son de pènegres argerians arribats a Lion un pauc abans sa naissença en 1962. Dintra a 12 ans dins l'orquestra Black And White creat per son paire, e ne ven la cantaira, orquestra avent per musicians son fraire Philippe a la batariá e sa sòrre Corinne al piano.
En 1984, es remarcada a Lion per l'autor Philippe Viennet e lo musician André Manoukian, qui deven son companh : li escrivon sas primièras cançons. Aital, en 1987, Liane Foly obten un rendètz-vos a París ambe lo productor Fabrice Nataf per li presentar sas cançons : li signa alavetz un contracte en çò de l'ostal de disc Virgin França.
Obten de succès tre son primièr album sortit en 1988, gràcias en particular a son títol Ça va, ça vient qu'es un tube en França ; dos autres 45 torns publicats en seguida, Love me, love moi e Chéri, obtenon tanben de resson. Mas es sustot son segond album Rêve Orange, publicat en 1990, que coneis una gròssa capitada populara en França, ambe en particular los dos tubes Au fur et à mesure (fin 1990) e Goodbye Lover (en 1991). Liane Foly obten quitament en França en 1991 la Victòria de la revelacion varietats femenina de l'annada.
En 1993, sa cançon Doucement es tornarmai un tube, mas es fin finala en 1999 qu'obten sa mai gròssa capitada ambe aqueste còp una represa del títol La vie ne m'apprend rien de Daniel Balavoine : la cançon se classa n°2 al Top 50 en França.[1]
Remove ads
Discografia
- 1988 : The Man I Love
- 1990 : Rêve Orange
- 1993 : Les Petites Notes
- 1997 : Caméléon
- 1999 : Acoustique
- 2001 : Entre nous
- 2004 : La Chanteuse de bal
- 2008 : Le Goût du désir
- 2016 : Crooneuse (album de represas)[2]
Cançons mai conegudas
- Ça va, ça vient (1988)
- Love me, love moi (1989)
- Chéri (1989)
- Au fur et à mesure (1990)
- Goodbye Lover (1991)
- Va savoir (1991)
- La belle et la bête (1992, ambe Charles Aznavour)
- Doucement (1993)
- Laisse pleurer les nuages (1993)
- Les yeux doux (1994)
- Des heures hindoues (1994, represa d'Étienne Daho)
- La vie ne m'apprend rien (1999, represa de Daniel Balavoine)
- On a tous le droit (2001)
- Être vrai (2001)
- Vivre (2002)
- Voilà, c'est fini (2016, represa de Jean-Louis Aubert)
Remove ads
Referéncias
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads