Romanch
lenga romanica parlada en Soïssa From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Lo romanch (autonim: rumantsch)[nt 1] es una de las quatre lengas oficialas de Soïssa. Es reconegut despuèi 1938 e lenga oficiala despuei 1996. Al nivèl federal, es lenga oficiala pels rapòrts que la Confederacion ten amb las personas de lenga romancha.[2] Se parla unicament dins lo canton dels Grisons, dins l'èst de Soïssa.
Remove ads
La denominacion de la forma estandard del romanch es lo romanch grison (rumantsch grischun).
Remove ads
Classificacion
Es una lenga romanica, del grop retoromanic; es fòrça pròche del ladin e del friolan.
Difusion
L'aira de difusion del retoromanic dont lo romanch s'es constantament restrencha dempuèi l'Auta Edat Mejana.
Remove ads
Dialectologia

Lo romanch es pas una lenga unifòrma. Lo romanch es dividit en cinc dialèctes principals: sursilvan, sutsilvan, surmiran, puter e vallader. Cadun d'aqueles dialèctes a sos pròpris caracteristics fonologics, lexicalas e gramaticalas. Pasmens, dempuèi las annadas 1980, una forma estandardizada de la lenga, apelada Rumantsch Grischun, es estada desvolopada per unificar los diferents dialèctes e facilitar la comunicacion escricha e orala entre los locutors del romanch.
- I a una varietat estandard, lo rumantsch grischun.
- I a cinc dialèctes diferents avent sa pròpria escritura codificada:
- lo sursilvan, amb 13 879 locutors natius dins la region dau Ren Anterior;
- lo sutsilvan, amb 571 locutors natius dins la valada dau Ren Posterior;
- lo surmiran, amb 2 085 locutors natius dins las valadas d'Albula e de Julier;
- lo puter, amb 2 343 locutors natius en Nauta Engadina;
- lo vallader, amb 5 138 locutors natius en Bassa Engadina.
Lo puter e lo vallader forman amassa lo sosgrop engadinés o rumantsch ladin. Cau pas confondre aqueu sosgrop amb la lenga romanica parlada en Sud-Tiròl, apelada tanben ladin e que fa partida dal mesme ensemble retoromanic.
Exemples de tèxtes
Cançon: Psalm svizzer
En l'aurora la damaun ta salida il carstgaun,
spiert etern dominatur, Tutpussent!
Cur ch'ils munts straglischan sura,
ura liber Svizzer, ura.
Mia olma senta ferm,
Mia olma senta ferm Dieu en tschiel,
il bab etern, Dieu en tschiel, il bab etern.
Er la saira en splendur da las stailas en l'azur
tai chattain nus, creatur, Tutpussent!
Cur ch'il firmament sclerescha en noss cors
fidanza crescha.
Mia olma senta ferm,
Mia olma senta ferm Dieu en tschiel,
il bab etern, Dieu en tschiel, il bab etern.
Ti a nus es er preschent en il stgir dal firmament,
ti inperscrutabel spiert, Tutpussent!
Tschiel e terra t'obedeschan
vents e nivels secundeschan.
Mia olma senta ferm,
Mia olma senta ferm Dieu en tschiel,
il bab etern, Dieu en tschiel, il bab etern.
Cur la furia da l'orcan fa tremblar il cor uman
alur das ti a nus vigur, Tutpussent!
Ed en temporal sgarschaivel
stas ti franc a nus fidaivel.
Mia olma senta ferm,
Mia olma senta ferm Dieu en tschiel,
Il bab etern, Dieu en tschiel, il bab etern.
Fabla: La Volp e la Graula
La fabla de La Volp e la Graula de Jean de La Fontaine en sursilvan, amb una revirada en occitan; la meteissa en sutsilvan e romanch grison.[3]
Remove ads
Galariá
- Inscripcion romancha a Sagogn (Surselva)
- Inscripcion Sursilvan sus 'na maison a Waltensburg/Vuorz.
- Paneu rotier en Sursilvan
Nòtas
- Sursilvan: romontsch [ʁoˈmɔntʃ] ; Vallader, Surmiran, e Rumantsch Grischun: rumantsch [rʊˈmantʃ] ; Putèr: rumauntsch [rʊˈmɛntʃ] ; Sutsilvan: rumàntsch [rʊˈmantʃ], [rʊˈmaʊ̯ntʃ], [rəˈmœntʃ]; Jauer: [rʊˈmaʊ̯ntʃ].
Referéncias
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads