El 16 de zugno el ze el 167° dì dal scumìsio de l'ano drio del całendàrio gregorian e el 168° inte i ani bizesti. Par rivar al cao de l'ano ghe vołe oncora 198 dì.

xenaro · febraro · marso · apriłe · majo · zugno 2024
· lujo · agosto · setenbre · otobre · novenbre · diçenbre
  Sa

Do

Lu

Ma

Me

Zi

Ve

Sa

Do

Lu

Ma

Me

Zi

Ve

Sa

Do

Lu

Ma

Me

Zi

Ve

Sa

Do

Lu

Ma

Me

Zi

Ve

Sa

Do

 
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

Avegnimenti

  • 827 – Desbarca a Mazara del Vallo ła flota musulmana de l'Ifriqiya guidada da Asad ibn al-Furat
  • 1487Bataja de Stoke Field, l'ùltema de ła Guera de łe do roze
  • 1586Maria Stuarda, rezina de Scòsia, ła reconose Fiłipo II de Spagna cofà so erede
  • 1654 – La rezina Cristina de Svèsia ła àbdega
  • 1745
    • Le trupe britàneghe i se tołe l'ìzoła del Cao Breton a ła boca del fiume San Lorenso.
    • Sir William Pepperrell el se tołe ła fortesa franseze de Louisbourg inte el ndar de ła Guera de sucesion austrìaga
  • 1746 – Guera de sucesion austrìaga: Austria e Sardegna i sconfize l ezèrsito franco-spagnoło inte ła bataja de Piacensa
  • 1755Guera franco-indiana: i fransezi arendono Fort Beauséjour ai britàneghi, portando cusita a ła espulsion dei Acadiani
  • 1779 – La Spagna ła declara guera al Regno Unio e ła scumìsia el Grando asèdio de Zibiltera
  • 1815Bataja de Ligny e de Quatre Bras, do dì prima de ła bataja de Waterloo
  • 1836 – La formasion de ła London Working Men's Association ła fa partir al movimento Chartista
  • 1846Roma: Ełezesto Pio IX
  • 1866 – La Prùsia ła taca ostiłità contro racuanti prinsipai todeschi liai de l'Inpero austrìago (taca cusita ła Guera austro-prusiana)
  • 1884 – El primo otovołante dei Stati Unii el taca funsionar a Coney Island, New York
  • 1891John Joseph Caldwell Abbott el devien el terso primo ministro del Cànada
  • 1903 – La Ford ła devien na società par asion
  • 1915 – Fondasion del British Women's Institute
  • 1933Nasestional Industrial Recovery Act (provedimento del New Deal)
  • 1940
  • 1942 – Finise inte el mar Mediteràneo sentro-orientałe ła bataja de mezo zugno intrà i Liai e i itało-todeschi
  • 1952 – La Càmara dei Deputai ła aprova l'adezion a ła CECA co 275 sì e 96 no
  • 1955Papa Pio XII el scomùnega Juan Domingo Perón
  • 1961 – Inte l'aeroporto Le Bourget de Parize el bałarin Soviètego Rudolf Nureyev el dezerta el so paeze.
  • 1963Valentina Tereškova el devien ła prima dona inte el spàsio
  • 1972
    • USA – Dei "ladri" i vien catai co che i ndazea in serca de entrar inte ła sede del Partio Democràtego, inte el pałaso Watergate a Washington.
    • Inaugurasion del New York Jazz Museum
    • Zermània OvestUlrike Meinhof, menbro de ła Rote Armee Fraktion, el vien ciapà da ła połisia a Langenhagen.
  • 1976Apartheid: revolte scołaresche a Soweto, Sudàfrica
  • 1977Leonid Il'ič Brežnev el devien presidente de l'URSS
  • 1983Jurij Vladimirovič Andropov el devien presidente de l'URSS
  • 1996Rùsia – Prima tornada de łe ełesion presidensiałi
  • 1999Thabo Mbeki el vien ełezesto presidente del Sudafrega
  • 2000 – A Roma parte l'Hackmeeting 2000
  • 2011 – Itàlia: riverze ła tore de piza dopo de 10 ani de laoro par el so consołidamento.
  • 2019 – In Arzentina e Uruguay sirca 48 milioni de persone łe resta par vàrie ore sensa luze par via de un blackout

Nasesti

Morti

Feste e recorense

Nasionałi

Rełijoze

Santi catòłeghi

Festa del patrono de łe sità

Làeghe

In altri projeti

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.