1904
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El 1904 (MCMIV in numari romani) el xe un an del XX secoło.
XIX secoło - XX secoło - XXI secoło | ||
ani 1880 - ani 1890 - ani 1900 - ani 1910 - ani 1920 | ||
1900 - 1901 - 1902 - 1903 - 1904 - 1905 - 1906 - 1907 - 1908 |
Remove ads
Avegnimenti
- 7 de zenaro: stabilio el segnale d'ałarme CQD, renpiasà cuatro ani dopo da l'SOS.
- 8 de febraro: taca ła guera ruso-japoneze
- 22 de febraro: l'Arzentina ła stabilise ła Base Orcadas, ła prima baze permanente in Antàrtide.
- 22 de marso: el cuotidian statunitense Daily Illustrated Mirror el ze el primo a publegar na fotografia a cołori.
- 8 de apriłe: Spagna e Danemarca i sotoscrive ła denomenada "cordiałe intendesta".
- 4 de majo: produzesta ła prima ła prima Rolls-Royce Motor Cars
- 21 de majo: a Parize se fonda ła FIFA
- 1º de lujo – Stati Unii: a Saint Louis scumìsia ła III Ołinpìade, i finirà el 29 de otobre restando inte i anałi cofà l'ołinpìade pì longa de ła stòria moderna.
- 21 de lujo: ła vien concludesta ła Ferovia Transiberiana.
- 23 de lujo: a St. Louis, inte el Missouri, Charles E. Menches el inventa el cono zełà.
- 16 – 21 de setenbre – Itàlia: se fa el primo siòparo zenerałe.
- 27 de otobre – Stati Unii: a New York ła vien inaugurada ła metropułitana.
- 24 de novenbre: el vien inventà el cìngoło o cénzoło, racuanto doparà de sevente inte l'indùstria bèłega e de łe costrusion.
- 3 de disenbre: Charles Dillon Perrine el descuerze el satèłite Imàlia.
Remove ads
Nasesti
- 11 de majo:
- Salvador Dalí pitor scultor, dixegnador, scritor e diretor sinematogràfego catełan.
Morti
Wikimedia Commons el detien imàjini o altri file so 1904
el detien schemi gràfeghi so
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads