1900

From Wikipedia, the free encyclopedia

Remove ads

El 1900 (MCM in numari romani) el xe un an del XX secoło.

Info velòsi Całendàrio gregorian, Ab Urbe condita ...
      XVIII secoło - XIX secoło - XX secoło
      ani 1870 - ani 1880 - ani 1890 - ani 1900 - ani 1910
      1896 - 1897 - 1898 - 1899 - 1900 - 1901 - 1902 - 1903 - 1904
Remove ads

Avegnimenti

  • Londra ła riva a 4 300 000 abitanti
  • Parize ła riva a 2 000 000 abitanti
  • Dal 14 de majo al 28 de otobre a Parize se ga vesto i II Ołinpìade
  • In Gran Bretagna el 28 de febraro el vien fondà el Labour representation committee, guidà da Ramsay McDonald (1866-1937), unindo inte l'intierior partii, asociasion e sindacai de orientamento sociałista.
  • Bernhard von Bülow el sostituise el prìnsipe de Hohenlohe, Chlodwig, cofà novo Cancełiero del Reich todesco (1900 – 1909).
  • Fondada ła American Schools of Oriental Research

Zenaro

  • 1º de zenaro: ła Nizèria ła ciapa el status de protetorà britànego
  • 2 de zenaro: el primo bus elètrego el entra in servìsio a New York
  • 13 de zenaro: inte l'Inpero austro-ungàrego un decreto inperiałe el stabiłise el todesco cofà łéngua ufisałe de l'ezèrsito.
  • 16 de zenaro: el Regno Unio el renunsa a łe Samoa a favor dei Stati Unii (in baze a un contrato derivante dal 1889 e solché oncó ratìfegà dai USA).
  • 20 de zenaro: morte de John Ruskin
  • 24 de zenaro: el goerno britànego el fa partir, co cueło boero, i negosiai par métar fin al conflito che el dura dal 1899.
  • 27 de zenaro: i diplomàteghi esteri a Pechin i dimanda al goerno inperiałe cineze de intervegner contro ła insuresion xenòfoba drio èsarghe inte el Paeze.

Febraro

  • 3 de febraro: inte i Stati Unii el vien sasinà el candidà dei democràteghi a ła carga de Goernator del Kentucky.
  • 6 de febraro: el senato statunitense el ratìfega ła decizion de l'Aia de istituire na Corte de arbitrà internasionałe.
  • 9 de febraro: istituia ła Copa Davis
  • 26 de febraro: in Itàlia łe opozision łe acuza el goerno Peloux de recórar a ła màfia par łe ełesion.
  • 27 de febraro: inte el Regno d'Itàlia na vasta epidemia influensałe ła fa racuante viteme
  • El vien fondà el Bayern Monaco

Marso

  • In Spagna el vien proibito el lavoro menoriłe par pì de 8 ore diurne, in Fransa ła medèzema leje ła revarda done e putełi, ma el lìmito d'oràrio consentio el ze de 11.
  • 6 de marso: morte de Gotlieb Daimler. El "pare" todesco de ła Mercedes ła zera nasesto inte el 1834.
  • 13 de marsoguera anglo-boera: łe trupe inglezi łe reporta na stòrega vitòria ocupando Bloemfontein.
  • 14 de marsoRoma: in Parlamento Gabriełe D'Anunzio pasa clamorosamente dai banchi de ła drita a cuełi de ła sanca sigando: "Vado, vado verso la vita!" (Vago, mi vago verso ła vita)
  • 15 de marso: in Cina i boxers i desfa ła lìnea feroviària che ła ligava ła capitałe co Tientsin.
  • 16 de marso: a Cnoso, Arthur Evans el rinvien un pałaso mìnoego.
  • 24 de marso: a New York el sìndaco Van Wiych el dà el via ai lavori de scavo de na gałeria metropułitana.

Apriłe

  • El botànego ołandeze Hugo de Vries el cata łe baze sientìfeghe de łe leji de Mendel su l'ereditarietà. El lavoro del frate boemo el vien revałutà dopo 35 ani.
  • 1º de apriłe: el prìnsipe ereditàrio Zorzi de Gresa el ciapa el titoło de "prìnsipe de Creta".
  • 2 de apriłe: Luigi Brugnara el vien ełezesto podestà de Trento
  • 9 de apriłeguera anglo-boera: vitòria dei boeri inte ła bataja de Kroonstadt
  • 14 de apriłe: inaugurada a Parize l'Espozision Universałe, l'ùltema del XIX secoło.
  • 25 de apriłe: na spedision połare àrtega itałiana ła riva a 86°34' de latitudine.
  • 30 de apriłe: łe izołe Hawaii łe divien ufisalmente teritòrio dei Stati Unii d'Amèrica.

Majo

  • El vien inaugurà a Miłan, dopo racuanti ani de restruturasion, el Casteło Sforsesco.
  • 17 de majo: in Africa austrałe, łe trupe britàneghe łe finise l'asèdio de Mafeking, uno dei pì longhi de ła guera anglo-boera.
  • 19 de majo: anesion de łe izołe Tonga da parte britànega
  • 30 de majo: se rende el Stato boero de l'Orange, inte el Sudàfrica in guera contro ła potensa cołòniałe britànega.

Zugno

  • 20 de zugno: a Pechin i ràriałi xenofobi trucidan par via el plenevodonsiàrio de l'Inpero todesco, von Ketełer.
  • 23 de zugno: el vien ufisalmente ultimada a Parize ła Ceza del Sacro Core.
  • 26 de zugno: el Goerno dei Stati Unii el anunsa de vołer mandar in Cina contro i "Boxers" un corpo de spedision formà da veterani de ła Guera Siviłe.

Lujo

  • A Parize: verzesta al pùblego ła prima trada de ła linea metropułitana.
  • 2 de lujo: Se alsa el primo direzìbiłe projetà dal todesco Ferdinand von Zeppelin.
  • 3 de lujo: duro discorso interventista del Kaiser todesco, Gulielmo II, el cuało contro ła rebejon xenòfoba cineze el ciama tore-sù łe grandd Potense.
  • 4 de lujo: altro stòrego dì inte ła guera boera: i Inglezi i sperde el nemigo a Vlakfontein.
  • 10 de lujoParize: inte ła II Ołinpìade, Ray Ewry el vinse 3 ori olìnpeghi inte l'isteso dì inte i salti da fermo (par alto, par longo, triplo).
  • 19 de lujo: Parte da l'Itàlia trupe dei bersajeri derizesti in Cina contro i rebełi. Prezente anca el rè Umberto I.
  • 29 de lujoMonza: Umberto I de Savoia copà a pistołae da l'anàrchego da Gaetano Bresci

Agosto

  • 2 de agosto: a ła stasion de Parize, un anàrchego tenta de sasinare el Scià de Persia.
  • 10 de agosto: Vitòrio Emanuełe III el zura davanti a łe Càmare cofà terso re d'Itàlia.
  • 14 de agosto: a Pechin, łe trupe de ła spedision internasionałe łe lìbara el cuartiero de łe Legasion estere, asedià dai Boxers da 55 dì.

Setenbre

  • La Gran Bretagna ła anete el Transvaal
  • 23 de setenbre: Verzesta a Parize, in reunion de 701 dełegai de 21 Nasion, el V Congreso de l'Internasionałe sociałista.

Otobre

  • 5 de otobre: a Parize, i congresisti sociałisti i condana ła Gran Bretagna par ła so pułìtega inte łe rejon boere.
  • 20 de otobre: ła Gran Bretagna e l'Inpero todesco i anunsa de ver catà un acordo par evitare che ła Cina, sconfizesta dopo ła fin de l'insorzensa xenofoba, ła vegna spartia intrà łe Potense.

Novenbre

Disenbre

  • Grava inondasion del fiume Tevere, a Roma: ła ze ła pì seria dal 1870.
  • 14 de disenbre:El fìzego todesco Max Planck el enunsa la "teoria dei quanti", roversando tute le ipòteze presedenti.
  • 16 de disenbre: Itàlia e Fransa łe se acorda diplomategamente par precizar łe so sfere d'influensa inte el Nord Africa.
  • 19 de disenbre: a Monaco de Baviera, l'èzułe pułìtego ruso Vladimir Ilic Ulianov, dizesto Lenin, el fonda ła publegasion revołusionària "Iskra", o sia "Sbraza".
  • 24 de disenbre: el vien declarà finio l'Ano Santo ordenàrio, l'ùgnoło sełebrà inte el XIX secoło.
  • 28 de disenbre: in Fransa i vien amnistiai tuti i coinvolzesti inte el denomenà "afare Dreyfus".
Remove ads

Nasesti

Morti

Całendàrio

Całendàrio 1900

<< Zenaro >>
lun mar mer zob ven sab dom
234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031


<< Febraro >>
lun mar mer zob ven sab dom
234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728


<< Marso >>
lun mar mer zob ven sab dom
234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031


<< Apriłe >>
lun mar mer zob ven sab dom
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
30


<< Majo >>
lun mar mer zob ven sab dom
23456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031


<< Zugno >>
lun mar mer zob ven sab dom
23
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930


<< Lujo >>
lun mar mer zob ven sab dom
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031


<< Agosto >>
lun mar mer zob ven sab dom
2345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031


<< Setenbre >>
lun mar mer zob ven sab dom
2
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
<< Otobre >>
lun mar mer zob ven sab dom
234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031


<< Novenbre >>
lun mar mer zob ven sab dom
234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930


<< Disenbre >>
lun mar mer zob ven sab dom
2
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31


Remove ads

Notasion

Altri projeti

Linganbi foresti

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads