Baden-Württemberg

From Wikipedia, the free encyclopedia

Baden-Württembergmap
Remove ads

El Baden-Württemberg el xe uno dei 16 Stati federati de ła Germania. Posto inte el versante sud-osidentałe de ła Germania, a est de ł'alto Reno, el xe el terzo Land (stato) todesco, sia par area che par popołasion.

Info velòsi Bomò, Epònemo ...

El stao el confina co la Svizzara (cantoni Baxilea Sità, Baxilea Canpagna, Argovia, Zurigo, Schaffhausen e Turgovia) a sud, ła Fransa (Alsazia) a ovest, e co i Stati todeschi de Renania-Palatinà a ovest, Assia a nord e Baviera a est.

Remove ads

Zeogràfia fizega

El ga na superficie de 35 750 km².

El teritorio de el stato el ze caraterizà da el Paesazo a koste de ła Zermania sudosidental[3] a nordovest (Fosa Renana[4], Masiso de ła Foresta Nera[5], Odnvalt[6] e Žura Svevo e Žura Frankone[7]) e da el Avanpaexe Alpin[8] a sudest

I fiumi pi' inportanti i ze el Reno che el signa el confine meridional e osidental, el so afleuente de drita Necar[9], ke el traversa ła banda sentral da sud a nord; e el Danuvio, ke el traversa ła banda sudoriental da ovest a est.

Remove ads

Zeogràfia umana

El ga 10,5 milioni de abitanti.

Ła cavedal e sità pi' inportante ła xe Stocarda[10]. Łe so sità prinsipałi łe conprende Mannheim, Karlsruhe, Friburgo[11], Heidelberg, Heilbronn, Ulma[12], Tubinga[13], Pforzheim e Reutlingen.

Aministrasion

Thumb
Mapa dei Regierungsbezirke
Thumb
Mappa dei sircondari del Baden-Württemberg

El Baden-Württemberg el xe divixo in 35 sircondari rurałi (Landkreis), ragrupà in quatro distreti governativi (Regierungsbezirke): Friburgo (Freiburg im Breisgau), Carlsrùhe, Stocarda (Stuttgart), Tubinga.

  1. Alb-Danuvio (UL)
  2. Biberach (BC)
  3. Łago de Costansa (FN)
  4. Böblingen (BB)
  5. Brisgovia-Alta Foresta Nera (FR)
  6. Calw (CW)
  7. Costansa (KN)
  8. Emmendingen (EM)
  9. Enz (PF)
  10. Esslingen (ES)
  11. Freudenstadt (FDS)
  12. Göppingen (GP)
  1. Heidenheim (HDN)
  2. Heilbronn (HN)
  3. Alto Lohe (KÜN)
  4. Karlsruhe (KA)
  5. Lörrach (LÖ)
  6. Ludwigsburg (LB)
  7. Meno-Tauber (TBB)
  8. Necar-Odenvald (MOS)
  9. Ortenau (OG)
  10. Alb oriental (AA)
  11. Rastatt (RA)
  12. Ravensburg (RV)
  1. Rems-Mur (WN)
  2. Reutlingen (RT)
  3. Reno-Necar (HD)
  4. Rottweil (RW)
  5. Schwäbisch Hall (SHA)
  6. Foresta Nera-Baar (VS)
  7. Sigmaringen (SIG)
  8. Tùbinga (TÜ)
  9. Tuttlingen (TUT)
  10. Valdshut (WT)
  11. Zołenalb (BL)

Inoltre a ghe xe nove sità indipendenti, che non apartien a nisun distreto:

  1. Baden-Baden (BAD)
  2. Friburgo (FR)
  3. Heidelberg (HD)
  4. Heilbronn (HN)
  5. Karlsruhe (KA)
  6. Mannheim (MA)
  7. Pforzheim (PF)
  8. Stocarda (S)
  9. Ulma (UL)

Polìtega

Łe elexion aministrative del 18 xenaro 2009 łe gaveva portà al governo del Land ła coałixion B90/Grüne. Intel parlamento del rejonal ghe jera 138 rapresentanti, cusì disribuii CDU 60, B90/Grüne 36, SPD 35, FDP 7.

Al Bundesrat el Land el xe rapresentà da 6 parlamentari.

Economia

Al zugno 2011 el taso de disocupaxion el jera del 4,8%.

Gałeria de someje


Notasion

Voxi corełà

Altri projeti

Linganbi foresti

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads