cover image

Uruguái

From Wikipedia, the free encyclopedia

La República Oriental del Uruguái o simplemente Uruguái[10] o Uruguay[11] ye un país d'América del Sur que poseye'l segundu territoriu más pequeñu del subcontinente, con una superficie de 176.215 km². Al norte y noreste llenda col estáu brasilanu de Rio Grande do Sul. Al oeste llenda cola provincia arxentina d'Entre Ríos, de la que ta dixebrada pol ríu Uruguái y pel sur, tien costes sobre'l Río de la Plata, que lu separta de la provincia de Buenos Aires y de la ciudá de Buenos Aires. Pel sureste, tien costes sobre l'Océanu Atlánticu.

Wikipedia:Artículos destacaos
Quick facts: Uruguái República Oriental del Uruguay, Lema ...
Uruguái
República Oriental del Uruguay
estáu soberanu
Flag_of_Uruguay.svg Coat_of_arms_of_Uruguay.svg
Bandera d'Uruguái escudu d'Uruguái
Lema nacional Libertad o Muerte (Llibertá o Muerte)
Himnu nacional Himnu Nacional d'Uruguái
Alministración
Nome oficial Repúbilca Oriental del Uruguay (es)
la République orientale de l’Uruguay (fr)
Oriental Republic of Uruguay (en)
Capital Montevidéu
Forma de gobiernu República
Democracia participativa
presidencialismu
Presidente d'Uruguái Luis Alberto Lacalle Pou (dende 1r marzu 2020)
Presidente d'Uruguái Luis Alberto Lacalle Pou (dende 1r marzu 2020)
Llingües oficiales castellanu
División
Rellaciones diplomátiques
Miembru de
Xeografía
Coordenaes 33°S 56°W
URY_orthographic.svg
Superficie 176215 km²
% agua 1,5%
Costes 660 km
Llenda con 1.564 km
Puntu más altu Cerro Catedral (es) Traducir
Puntu más baxu Océanu Atlánticu
Demografía
Población 3 456 750 hab. (2017)
Densidá 19,62 hab/km²
Xentiliciu uruguayu (masculín singular)
uruguaya (femenín singular)
Esperanza de vida 77,493 años
IDH 0,809 (2021)
Tasa de fertilidá 2,02 (2014)
Economía
Moneda pesu uruguayu
PIB nominal 61 412 268 249 $ (2021)
Bancu central Banco Central del Uruguay (es) Traducir
Más información
Dominiu d'Internet .uy
Códigu telefónicu +598
Códigu ISO 858 / URY / UY
Estaya horaria UTC−03:00 y America/Montevideo (es) Traducir
gub.uy
Cambiar los datos en Wikidata
Close

Según les Naciones Xuníes ye'l país de Llatinoamérica col nivel d'alfabetización más altu. Según un estudiu de la organización Tresparencia Internacional ye'l segundu país de Llatinoamérica (dempués de Chile) que tien el menor índiz de perceición de la corrupción. Según el Programa de les Naciones Xuníes pal Desenrollu (PNUD) ye'l tercer país de Llatinoamérica (dempués d'Arxentina y Chile) que poseye'l mayor Índiz de Desenrollu Humanu (IDH). Tamién ye'l país de Llatinoamérica (xunto con Costa Rica) cola distribución d'ingresu más equitativa ente'l 10% más ricu y el 10% más probe. Asinamesmo ye'l cuartu país de Llatinoamérica (dempués de Cuba, Costa Rica y Chile) cola esperanza de vida más alta. Ye'l tercer país de Llatinoamérica (dempués d'Arxentina y Chile) col PIB (PPA) per cápita más altu, y el novenu país de Llatinoamérica (depués de Brasil, Méxicu, Arxentina, Venezuela, Colombia, Chile, Perú, y Ecuador respeutivamente), col PIB más altu. Foi ún de los primeros países nel mundu n'establecer el drechu les muyeres a sufragar. Arriendes, foi la primer nación del mundu que, siguiendo los postulaos de José Pedro Varela, estableció por llei un sistema educativu de baldre, obligatoriu y llaicu (1877). Ye'l primer país Llatinoamericanu, y el segundu en tol Continente Americanu, en reconocer y llegalizar la xunión civil, incluyendo pareyes del mesmu sexu, en tol territoriu nacional.